Viatge cultural a Llíria – Tot un descobriment!

Continuant amb els bons costums, i amb l’objectiu de conèixer millor el nostre País, vam organitzar el viatge a Llíria, una gran desconeguda per a massa valencians. Una ciutat viva des de fa milers d’anys, els ibers, romans, visigots, musulmans, les tropes de Jaume I i més, han deixat les seues petjades en aquesta població, al llarg i ample del seu terme municipal. Vam tindre la sort de tenir un contacte amb el director del Museu Arqueològic de Llíria, l’arqueòleg Xavier Vidal, una gran persona, coneixedor com ningú del patrimoni, qui ens va deixar bocabadats amb les seues explicacions, per la gran riquesa arqueològica que posseeix aquesta localitat i per com han conservat i recuperat gran part d’aquest patrimoni.

Després de la matinada i de l’anada en bus, en aplegar vam fer una parada tècnica per pegar un mosset i estirar les cames. A l’hora acordada ens vam trobar amb Xavier Vidal, que ens va donar una visió històrica global de la població de Llíria, l’antiga Edeta, capital de l’Edetània en temps de l’Imperi Romà. Seguidament ens dirigí a les Termes romanes de Mura, un conjunt religiós i curatiu únic per la seua extensió i perquè és dels pocs que es conserva complet, podent-se distingir tots els elements d’aquest conjunt, gràcies a la magnífica explicació del nostre guia, un dels principals artífex de l’excavació, recuperació i museïtzació d’aquest espai. Tot un luxe.

A continuació ens vam dirigir als Mausoleus romans, un espai arqueològic importantíssim que formava part de l’antiga necròpoli d’Edeta, amb dos monuments funeraris i amb una inscripció que ens revela la propietat d’aquest mausoleu “P.Clodio Eutico ho va construir per a si i Clodia Natalia, la seua estimada esposa”. Impressionant el projecte dut a terme per posar en valor per al públic aquest monument.

Vam anar després als Banys Àrabs, del s. XII, a la medina musulmana de Lyria, fora del recinte emmurallat. També va fer falta molta mà esquerra i forta voluntat per aconseguir salvar i recuperar aquesta joia patrimonial. Un edifici de 400m2, dividit en tres sales –freda, temperada i calenta-, on els ciutadans es banyaven i purificaven abans d’anar a la mesquita. Una altra joia!
Prop dels banys vam entrar al recinte emmurallat pel Portal de la Traïció, encara que no se sap a quina es refereix; escales amunt vam passar per la Plaça del Trinquet Vell i vam aplegar al Museu Arqueològic que, tot i tindre una part tancada al públic, ens va sorprendre per la riquesa de les seues peces, una galeria epigràfica amb un conjunt d’inscripcions molt il·lustratives, especialment les que fan referència a Marcus Cornelius Nigrinus Curiatius Maternus, Nigrí, qui fou senador i aspirant a emperador, junt a Trajà, i que era d’ací d’Edeta; segurament un dels artífex de l’esplendor d’aquesta ciutat. Magnífiques peces de ceràmica de taula i cuina, l’aprofitament dels ossos, unes pintures espectaculars en taules procedents de la veïna Església de la Sang van ser alguns dels tresors que vam poder contemplar i que es guarden en aquest Museu; esperem que prompte es puga visitar al complet.

Des del capdamunt de la Vila Vella on estàvem teníem unes vistes magnífiques de la ciutat i de la lloma on s’erigeix el Monestir de St. Miquel i la ciutat ibera d’Edeta; vam baixar una mica i ja estàvem a l’Església de la Sang –casualitat la coincidència, no?-. Magnífica mostra de les esglésies gòtiques de Conquesta, va ser construïda sobre la mesquita existent a finals del s. XIII i conserva un esplèndid teginat mudèjar amb escenes d’allò més variades, una meravella. Ens fem unes fotos de grup a la seua entrada i seguim baixant cap al pla per uns carreronets molt arregladets. Apleguem a la Plaça Major, on destaquen Ca la Vila i l’Església de l’Assumpció –altra coincidència!- El primer –actual Ajuntament- és una preciosa construcció del s. XVI, de tres plantes, construït com a Sala del Consell, Cambra dels Jurats, Almodí, presó… Molt propet està l’Església de l’Assumpció, del s. XVII, barroca i marcada per l’esperit de la Contrareforma, amb voluntat d’impressionar per la seua magnificència; realment impressiona la seua dimensió i la bellesa del la seua façana. Ací ens deixa el nostre guia, Xavier Vidal, qui ens ha impactat pels seus coneixements, pel seu discurs tan didàctic, per la seua amabilitat i, sobretot, pel seu amor al Patrimoni del nostre País. Moltíssimes gràcies!

Ens dirigim ara al restaurant que teníem reservat, on descansem, ens refresquem i dinem per recuperar forces després d’un matí exigent que ens ha passat volant.

Després de dinar tornem al bus i ens acosta a Burjassot. Enguany és el Centenari del nostre gran poeta Vicent Andrés Estellés i tenint tan prop el seu poble havíem de fer una passejada per alguns dels llocs més emblemàtics d’on va transcórrer la seua vida. Hi ha una Ruta Estellés confeccionada per l’Ajuntament de Burjassot i vam prioritzar la part central, on hi havia una gran quantitat de punts de referència: el lloc on ell va nàixer, on va morir la seua estimada filla, la Plaça de Sant Roc, la Plaça de Concepción Arenal, Les Sitges – una monumental plaça amb uns depòsits per abastir de gra la ciutat de València- , la Plaça d’Emilio Castelar, on està l’estàtua de Vicent Andrés Estellés assegut en un banc i on férem un descans; vam seguir per la casa on Blasco Ibàñez estiuejava i el Forn de la Trabucà, on treballà de forner el pare del poeta. D’allà, un passeget fins el Parc de la Granja, on ens esperava el bus que ens va dur de tornada a casa.

Un altre dia ben complet del que vam quedar tots ben satisfets.

Fins el pròxim!