Emili Gascó ens mostra la Xàtiva cultural i històrica
Amb una agradable fresqueta, vam anar acudint a l’autobús els 43 animosos companys que havíem decidit dedicar aquest diumenge a conéixer millor la capital de la Costera, Xàtiva –la Sait ibèrica, la Saetabis Augusta romana, la Saetabi visigoda, la Medina Sateba musulmana, la nueva Colonia de San Felipe de la represió borbònica- Una ciutat plena d’història i d’atractius que la fan mereixedora no d’una fugaç visita, sino d’un estudi profund de tota la seua dilatada història.
L’amic i sabut Emili Gascó ens esperava a la Plaça la Bassa, on començàrem la visita. Per allí mateix va entrar l’exèrcit borbònic en la Guerra de Successió sembrant el pànic i destrossant-ho tot –més d’una setmana va estar cremant Xàtiva-. Seguint el recorregut de la columna francesa, aplegàrem a St. Francesc, on hi ha un monument als maulets, els herois que van fer front a l’ocupació borbònica. Continuant per medieval traçat dels carrers, vam aplegar a l’Almudí, antic magatzem de blat i actual Museu (encara que estan traslladant-lo a un altre palau i falten moltes coses); Emili ens va fer una agradable repassada històrica, fent especial atenció en els objectes més destacables: una pica islàmica, restes d’un neandertal, una maqueta impressionant i, com no, el retrat de Felip V cap per avall com a càstig per la seua nefasta actuació a la ciutat.
La plaça de les Cols, la de Calixt III, l’hospital dels Pobres, el palau de l’Ardiaca i la Seu van venir a continuació, amb explicació detallada d’alguns retaules, pintures, escultures,… De camí cap al restaurant, la casa natalícia d’Alexandre VI –poques ciutats tenen el privilegi de què dos papes hagen nascut en ella, quina categoria!-; els Borja!, llegendes i històries sense fi! La Plaça de la Trinitat amb el palau d’Alarcó, les Clarisses,…
Després de dinar, tranquil·lament vam anar pujant per empinats carrers, sempre amb alguna font a mà per refrescar-nos –també se li diu “la de les mil fonts”, a Xàtiva-. El convent de St. Doménec, el de St. Agustí, carrer les Santes,… ja veiem Xàtiva a vol de pardal. Buscant les ombres per les explicacions, apleguem a l’ermita de St. Josep, la preciosa Sant Feliu i el Montsant, antic monestir del Císter i actualment hotel amb encant, envoltat d’un relaxant jardí i apegat a la muralla que baixa des del castell; i com a remat final, Emili ens guardava una sorpresa: vam poder baixar a l’aljub del monestir, que ens va deixar a tots bocabadats per les deues dimensions i la seua arquitectura. Impressionant!
Per acabar amb bon peu, ens vam trobar oberta l’església de St. Francesc que, després d’un milió de vicissituds, ha recuperat el seu esplendor gòtic i llueix magnífica.
Un altre dia inoblidable, gràcies a Emili Gascó i el Centre Cultural Castellut, que ens van ajudar a aprofundir més en una ciutat única que tenim a tocar de casa; per a molts una gran desconeguda. Fins la pròxima!
BON ESTIU!
