Les Rutes del Centre: Serra Grossa: Ermites-Castell-Penyó-El Tossal – Vallada (La Costera) 23.1.25

Diumenge 23 de gener un nombrós grup de caminants ens vam dirigir en cotxe fins el paratge de les Ermites, al municipi de Vallada. D’entrada, ens va sorprendre el paratge, una raconada plena de vegetació enclavada entre crestes espectaculars. Un parell d’ermites, amb un ampli aparcament –de pagament!!!-, són l’origen d’un grapat de rutes per aquesta ombrienca zona.

Comencem a caminar amb alguns dubtes i, entre uns i altres, vam agafar finalment el sender que buscàvem, camí del castell de Vallada. Puja empinat i avancem pausadament fins que apleguem a un replanell on es bifurca; agafem cap a la dreta i anem fins el castell, construcció per la que vam passar quan vam fer l’etapa corresponent del GR7. S’ha intervingut a la fortificació fent obres de consolidació, per evitar el deteriorament; el lloc és immillorable per controlar el pas per la canal que uneix Castella i el sud amb València; les vistes són magnífiques i aprofitem que hi ha un bon lloc per fer la pausa de l’esmorzar i la conversa.

Recuperats, tornem enrere un tros del camí fins la bifurcació i mamprenem una altra pujada considerable que ens du fins el Penyó, una agulla espectacular que crida l’atenció des de qualsevol punt d’aquest rodal; l’últim tros de l’ascensió està equipat amb uns cables que faciliten la trepada final i hem d’esperar a què un altre grup baixe perquè dalt no cabem tots. Des del cim, altra vegada les boniques vistes i la sensació d’altura. Després d’una estona, baixem fins un coll i seguim cap a l’esquerra per pista còmoda, en descens suau. Poc més avant, agafem una drecera que ens evita un bon rodeig per pista i empalmem amb el camí que ens durà fins al tercer cim del matí, El Tossal. Més suau que la dels anteriors, però més llarga i constant, la pujada és bastant còmoda. La panoràmica ens sorprèn, ens mostra la gran amplària de la Serra Grossa i la privilegiada situació que té, amb petites valls cultivades que passen desapercebudes des de baix. Comencem a continuació una pronunciada baixada en direcció a dues fonts –la d’Espanya i la de Gotja- de les quals ix un modest filet d’aigua. Enfilem ja cap al final de la ruta, que s’allarga una mica més del compte per un descuit, encara que com tot el paratge és desconegut, no ens sap massa mal. Apleguem fins Vallada i d’allà remuntem el camí que va a les Ermites, on ens esperen unes companyes, uns gaspatxos i Xufa, un cambrer d’allò més simpàtic que ens va alegrar l’àpat, una divertida estona per rematar un bon dia de muntanya.