Les Rutes del Centre: Rambla Salada – (Baix Segura) – 11.2.24

En un dia nuvolat i fresquet, ens vam dirigir cap a Albatera, on vam tirar en direcció el Fondó dels Frares i, a mitjan camí, ens vam desviar buscant l’inici de la ruta, on havíem quedat amb una bona amiga. Enmig d’un paisatge àrid, però sorprenent per les formacions rocoses, comencem a caminar per un camí paral·lel a una cresta espectacular anomenada de les Finestres, i és que tot al llarg d’aquesta hi ha un seguit de forats i trencalls que fan que la seua travessa siga bastant dificultosa. Apleguem a un punt en què caminem per una conducció d’aigua, amb petits aqüeductes, que actualment està abandonada. La deixem i baixem directes a la rambla, que du una miqueta d’aigua. Prompte apleguem a un estret molt espectacular, hi ha uns tolls i unes caigudes d’aigua enmig d’unes parets clevillades que requereixen d’alguna trepada i de les que ens costa trobar l’eixida superior, no està fàcil, però és molt bonic. Recuperem la rambla ampla i, un poc més amunt arribem a una zona única, un naixement d’aigua salada que està a un nivell 5/6m superior al del llit i que està cobert de sal formant una cascada de sal! Totes les pedres d’aquest tram estan blanques de sal i junt amb la cascada formen un conjunt irrepetible. A partir d’ací el trajecte s’estreteix i les parets creixen en alçada; avancem serpentejant i sorpresos per les originals formacions i vistosos colors que ens envolten. Apleguem ara a una barrera de pedra negra, el Barrón Negro, que requereix una petita trepada sense massa dificultat. Esmorzem damunt, envoltats d’altes parets, a la vora d’uns forats enreixats que deduïm que són l’origen de la canalització que fins ací aplega –eren d’aigua dolça i per evitar que es mesclara amb la salada, la canalitzaven-.

Continuem endavant i s’intensifiquen els colors i les vetes, vistosíssimes; hi ha un muntó de rambletes secundàries que desemboquen en la principal; una enorme pedra verda molt bonica ocupa el fons del barranc; continuem fent ziga-zagues fins a un punt en què hi ha un salt considerable equipat com a via ferrada; no li veiem massa dificultat, però la prudència ens fa seguir les indicacions que teníem i evitar aquest pas. L’alternativa és costosa i molt empinada; anem salvant un desnivell major del que pensàvem, pugem molt amunt per una mitja senda que hem de concentrar-nos per no perdre. La vista des de dalt és preciosa, tot i que la llum no és la millor, de la Rambla i de mitja comarca del Baix Segura. Baixem una lloma i agafem un camí que ens durà còmodament fins els cotxes, passant per l’altra cara de la cresta de les Finestres.

Hui hem fet una ruta totalment diferent de les habituals, però molt impactant. Encara ens dóna temps a tornar a dinar a casa.