En aquesta ocasió ens dirigim cap al Comtat, concretament a Famorca, des d’on iniciarem la ruta de hui. Comencem amb una pujada ben pronunciada, és per això que ho fem tranquil·lament; sense pausa anem agafant alçada i prompte tenim una vista aèria del poble on les teulades és el més destacat. Pugem paral·lels a un barranc fent ziga-zagues i, en un moment determinat, canviem de costat davant d’una formació rocosa amb un suggerent forat que un company va batejar de seguida –no diré el nom triat-. Seguim serra amunt i passem per la fonteta del Tord i per unes casupetes que guien l’aigua que ve de més amunt cap al poble. Fent alguna xerradeta esporàdica apleguem a un replanell on hi ha un sester –abric junt a una penya protegit amb una paret de pedra seca-, més avant la font del Noguer i un poc més amunt encara la nevera de la Serrella; enfront hi ha una paret de roca amb uns abrics i unes formacions molt cridaneres.
La pujada continua, però la fem sense presses i es fa bé. Prompte apleguem al coll del barranc del Noguer –a poca distància queda la Canal de Blaconc, per on vam baixar en fer la travessa de la Serrella, espectacular- i agafem una desviació en direcció al cim, cap a la dreta, ara més suaument. Al cap de pocs minuts ja hi som, la Mallada del Llop (1347m) un dels tres cims emblemàtics d’aquest massís. Davant de nosaltres s’obri un panorama únic, la Vall de Guadalest en primer terme, l’Aitana a la dreta, la Xortà a l’esquerra, Bèrnia darrere, tot amb el Mediterrani de teló de fons immillorable. I si ens girem, des del Montgó, el Mondúver, la Safor… la serra d’Alfaro mig socarrada altra vegada per l’incendi del 22, encara que les boires no ens deixen una vista tan neta com a l’altra cara. Fem un descans i peguem un mosset abans de continuar. No ens cansem de contemplar la bellesa del paisatge que ens envolta.
Continuem la caminada crestejant en direcció a ponent, de cara a tot el massís, amb el Pla de la Casa enfront i unes cingleres impressionants a l’esquerra; en aplegar al morro Regalls ens decantem cap al nord, baixant una miqueta fins al coll de la Penya de la Terra Nova, on hi ha dues opcions, a la dreta Famorca i Fageca a l’esquerra; ens decantem cap a l’esquerra; tenim davant una baixada vertiginosa, de més de 250m, de runar en runar, una meravella! Allà baix ens espera la font del Cuquero i la cova de Bernat; i des d’eixe punt, per una bonica i còmoda senda, anem baixant pel barranc del Moro fins a prop de Fageca, creuem el barranc i ens dirigim a la dreta, cap a Famorca, on apleguem al cap d’una estona, ara ja amb més temperatura. El restaurant està tancat, a Fageca el Poliesportiu està complet per les comunions i parem a Benimassot, on dinem tranquil·lament impactats encara per la bellesa dels paratges per on hem caminat.
Quin plaer, poder caminar per llocs tan bonics amb tan bona companyia!
Seguirem!
