Les Rutes del Centre: Volta al Cabeçó d’Or – l’Alacantí – 11.12.16
Animats per tenir davant una ruta exigent, ens dirigim a l’aparcament pròxim a la Cova del Canelobre, des d’on comencem a caminar. Anem, per l’ombria de la serra, cap al Racó de Seva, lloc habitual per fer l’ascensió al cim, però nosaltres ens el deixem a la dreta, creuem el barranc de l’Ombria i seguim el camí en direcció E. Els perfils, les formacions i les canals van passant, sorprenent-nos per la inaccessibilitat i abruptesa d’aquest tros d’ombria, fins ara desconeguda per a quasi tots nosaltres. Aquest és un massís espectacular. Amb algun fragment de senda, empalmem amb un camí que ve de La Torre just al Coll del Ganyà, on parem a contemplar el panorama que s’obri davant nostre cap a llevant i per reparar forces.
Continuem, ara de suau baixada cap al SE, per un bosquet d’arbocers, encara carregats de fruits madurs i que no ens resistim a assaborir. Abans d’aplegar a un bonic mas, molt ben cuidat, fem un gir cap al S buscant la solana de la serra, de nou en pujada. Per un camí en molt bon estat –l’han arreglat després de les últimes pluges- , amb alguna caseta en bon ús seguim acompanyats pel sol, en un dia perfecte per caminar. Anem per la solana ja, amb successives pujades i baixades fins que apleguem a un punt on el colossal barranc del Paisano fa que haguem d’emprendre una forta baixada en direcció a Aigües de Busot. Quan apleguem als terrenys cultivats, després d’haver perdut molta altitud, trenquem a la dreta, altra vegada en pujada, per la senda de la Melonera, buscant el coll del Salnitre, que ja ens deixa endevinar la part final de la ruta. Coronat aquest coll, la boira s’ha apoderat de les zones més altes i ha refrescat, comencem a baixar breument fins un amagatall que passa desapercebut si no et guien, la Cova de les Dones, on fem una altra parada per dinar a bon recés. Aquesta cova ha estat habitada i utilitzada des de temps prehistòrics.
Ja recuperats reiniciem la marxa amb la perspectiva d’estar afrontant ja l’última part d’aquesta preciosa i exigent ruta. Travessem el barranc del Salnitre. Ens dirigim ara al coll de la Castellana, des d’on observem unes vistes molt boniques cap a Alacant, Fontcalent, el cap de Sta. Pola… la broma ho camufla i ho ompli tot d’encant i misteri. Seguim endavant i deixem a mà dreta la senda que puja al cim per la solana, molt recomanable. Ens decantem ara cap a la dreta, buscant la Cova del Canelobre, on apleguem després d’una forta pujada. Una vegada dalt, fem fotos i ens relaxem; en cinc minuts estem en els cotxes.
Una sensació de plenitud ens ocupa, l’esforç físic, la bellesa del paisatge, la bona companyia i l’estima per la nostra terra són motius més que suficients per estar tan satisfets com ho estem.
Centre Cultural Castellut – desembre 2016
