Les Rutes del Centre: Serra d’Almudaina – Benimassot (El Comtat) – 22.4.18
Una vegada posats al corrent de les novetats del grup, ens dirigírem cap a la Vall de Seta, preciós territori delimitat per la magnífica Serrella al S i la modesta Serra d’Almudaina al N. Passant Gorga i Balones, apleguem a Benimassot, un poblet menut però molt ben cuidat, en un greu procés de despoblament, com la majoria dels del voltant –s’hauran de prendre mesures més dràstiques per recuperar població si no es vol aplegar on suposem que ningú vol-. Ens acompanya un amic d’aquest poble qui, al llarg de tot el dia, ens explica mil i una anècdotes que encantarien a qualsevol qui les escoltara; li insistim en què ho deixe per escrit o gravat… veurem si s’anima.
Després de visitar sa casa, amb la vista més increïble que pugueu imaginar, un balcó front a la Serrella amb els seus frares majestuosos i els runars inacabables; comencem a caminar, la Font de Baix, ufanosa i amb un llavador al costat, la de la Perera, també amb llavador, però seca perquè s’enduen l’aigua a Famorca, el Calvari, el mas del Corral de la Penya, molt ben arreglat… Enfilem ara per una senda de pedra, d’aquelles que ens recorden els moriscos, fent ziga-zaga fins els Cocons, un replanell on hi ha algun cultiu i on agafem una pista cap a la Font de Frau, molt ben arregladeta i que ens serveix per pegar un mos, sempre acompanyats per la xarradeta i els comentaris de l’actualitat..
Refem el camí fins els Cocons i continuem per la pista; en una bifurcació tirem a la dreta i anem buscar uns abrics, les Covetes Roges, amb pintures rupestres; ens costa, però sí que creiem identificar algunes pintures. Tornem enrere i seguim per la pista, enmig de bancals que dóna gust veure’ls treballats. Apleguem a La Torreta, un lloc on queda la base del que podria haver estat una torre de defensa, amb una premsa d’oli excavada en la roca i on un panell informatiu relaciona aquell paratge amb un poblament iber –ha hagut troballes valuoses d’aquest període, com la Dama de Benimassot, actualment al Museu Arqueològic d’Alcoi-. Seguim ara cap a ponent per un camí secundari i, guiats pel nostre company apleguem a l’Olivar, un rodal amb unes quantes oliveres mil·lenàries increïbles, espectaculars, vertaders monuments naturals que fa feredat imaginar-se el que hauran viscut, del que hauran estat testimonis… Més de mil anys! Uau!!! Només per contemplar-les, val la pena el desplaçament, són una preciositat!
Ens dirigim ara cap al poble on ens esperen altres amics, unes cerveses fresques i un arròs al forn. Satisfacció pel matí i per allò vist i viscut!
Centre Cultural Castellut – maig 2018
