Les Rutes del Centre: Racó del Duc – Via verda L’Orxa-Vilallonga 24.1.16

Arribats a L’Orxa, ens vam dirigir cap a l’antiga estació, on vam aparcar. Una suau boira cobria tota la valleta de Perputxent; el castell del mateix nom emergia espectacular com un vigia que controla la vall. De seguida vam començar la ruta, amb molt bones sensacions, pel bon oratge i la perspectiva d’un espai molt bonic per davant.

El riu Serpis o d’Alcoi ens acompanya a un nivell més baix a la nostra dreta, amb la vegetació que li és pròpia, xops, canyes, baladres, esbarzers, vímet… Prompte trobem el primer túnel dels 5 que travessarem en aquest itinerari; no cal utilitzar llanterna, quan s’acaba la llum d’una boca comença la de l’altra. Apleguem a l’Assut del Forn, una considerable obra que eleva l’aigua per conduir-la per una séquia fins la primera fàbrica de llum, la de l’Infern. Seguim fins una caseta del tren on, al solet, fem una aturada i peguem un mos.

Al poc de reprendre la marxa passem per la fàbrica de llum esmentada abans, canviem de marge creuant el riu per un pontet –el de la via va ser desmantellat en deixar de circular el trenet- Després d’un gir a la dreta passem per l’antiga estació de la Garrofera i altre túnel. Un poc més avant deixem la via per acostar-nos al Salt de la Mata, al barranc del mateix nom, que ara està sec, però ens imaginem com d’espectacular serà en dur aigua. Retornem i tenim altre assut, el de Morú, amb la mateixa funció que l’anterior, aquesta vegada a la fàbrica del Racó del Duc. Tercer túnel. Un llarg pont de pedra i el quart túnel. Apleguem a l’espectacular Gorg de les Calderes, deixem la via per baixar vora el riu, on hi ha una capelleta, una altra fàbrica de llum i unes roques ben lluentes per l’erosió de l’aigua, tot envoltat de vegetació de ribera. Seguim avant i empalmem amb la via, que deixem –més avant hi ha un altre pont desmantellat -. Continuem per un camí que fa pujada fins el Circ de La Safor, hui quasi invisible per la boira baixa que el tapa. Seguim, ara baixant, fins la font de La Reprimala, reformada a causa d’una solsida. Allí mateix dinem una fideuà i un arròs a banda que ens deixem nous. 12’5km duem i ens queda altre tant per tornar.

Ens informem i evitem la pujada de tornada i un tros de camí, encara que ens toca fer una trepadeta que li dóna emoció a la ruta; travessem el riu per damunt d’uns tubs i ara sí que fem tot el trajecte per la via, -altre assut i una gran cascada a l’altre costat del riu – i el túnel que ens havíem deixat, el més llarg de 250m. La resta va ser refer el camí sense encantar-nos gens, ja que la llum anava minvant a la carrera. Justetet ens va vindre, la nit ens havia caigut al damunt.

Gran dia!!!