Les Rutes del Centre: Penya Alta de la Xortà – Marina Baixa – 24.2.19

Eixim de Castalla, avui, rumb a la Vall de Guadalest, eixa ferradura tantes vegades visitada entre l’enorme serra d’Aitana i les germanes veïnes Serrella i Xortà. A través del port de Confrides enfilem la llarga vall que ens menaria, si no ens aturàrem abans, fins a la mar Mediterrània i el poble d’Altea. La Marina Baixa s’obri, en tota la seua esplendor, davant dels nostres ulls excursionistes, oferint-nos el conegut contrast entre els alts cims que ens envolten i la denominació “baixa”, que obeeix a la seua situació meridional respecte de l’altra part de la Marina, l’Alta, o septentrional, altrament coneguda com Marquesat de Dénia.

El nostre objectiu, però, avui, és abandonar els cotxes a l’embassament de Guadalest per encetar la senda que ens durà, en ràpida i decidida ascensió, fins la Penya Alta de Xortà, a 1.219 m d’altitud. Com partim d’uns 400 m de cota, la pujada és d’uns 800 m, un desnivell considerable que obliga, a uns més que a d’altres, a realitzar parades on recuperar l’alé.
Afortunadament, les vistes, a mesura que el sender s’enlaira, són meravelloses, la qual cosa sempre representa un combustible afegit que col·labora a l’acció muscular i facilita l’esforç. Això sí, cal girar-se d’esquena per apreciar-les, ja que caminem per la solana de la serra i de cara al pendent. La immensa mola d’Aitana, amb tots els seus racons més o menys amagats s’exposa a l’aguait, amb la gràcia especial de les aigües turquesa del pantà allà baix, junt a Beniardà. I a la nostra dreta la badia d’Altea, la mar plana i horitzontal que alegra encara més el paisatge. Quin món tan bell i contrastat, altes muntanyes i mar en una sola mirada!

L’esmorzar tindrà lloc en un indret que convida al repòs, una petita foia arrecerada on brolla la Font Major, a uns 1.000 m d’altura. Malgrat el seu nom, avui només raja un filet d’aigua, conseqüència del sec hivern d’enguany. Després d’uns minuts recuperem l’ànim i tirem amunt fins assolir, ja propera, la Foia Plana, una gran dolina d’origen càrstic a poc més de 1.100 m d’altitud. Ara ens trobem amb la resta del grup que s’havien estimat més pujar amb cotxe pel portet de Castells, estalviant l’important desnivell que hem fet els altres i facilitant així la tornada al pantà amb el cotxe.

El tram final fins el cim és curt, però aquests 100 m que resten són bastant verticals i exigeixen segons per on s’aborden alguna trepada i poc vertigen. Ens dividim en tres grups, ja que n’hi ha de tot, des dels que es conformen amb el que ja han ascendit, fins els més escaladors, passant pels que tiren per sendeta marcada. Dalt del cim ens reunirem també amb altres grups excursionistes, el punt és conegut i trepitjat per una bona diversitat d’aficionats a les muntanyes.

De nou a la Foia Plana, la tornada a peu la fem per la cara sud de la carena fins arribar al punt on espera el cotxe que ha pujat pel portet, prop de la Cova del Cirer i el Penyó Gelat. La senderola es converteix allà en pista apta per a vehicles de quatre rodes. Alguns de nosaltres baixem amb cotxe fins al pantà, on agafant els dos cotxes restants tornem a buscar la resta del grup que han anat avançant a peu per la pista. I tots plegats ens adrecem al restaurant “El Castellet”, a Benimantell, on gaudim d’una olleta de blat magnífica en un ambient relaxat, sota les penyes verticals que sostenen les ruïnes d’un castell inèdit, allunyat de la massificació turística propera del castell de Guadalest. El nostre guia d’avui, Joan Ponsoda, ha sabut triar amb molt bon criteri, senda i àpat, com és habitual en ell.