Les Rutes del Centre: Masos de la Font Roja – Alcoi – 6-11-2016
Primer dia de fred a les nostres terres. Ens desplacem fins la Venteta dels Cuernos per començar la nostra excursió, en la qual descobrirem alguns dels masos més desconeguts de la serra del Menejador.
Baixant pel camí que voreja el barranc de l’Aigüeta Amarga ens trobem amb un nombrós grup de ciclistes d´Ibi. Deixem de banda el barranc poc abans d’arribar a la font que dóna nom al barranc, i ens endinsem pel camí que mena al mas del Racó Vell, el primer de la nostra ruta. Es tracta de dos grans casalicis amb un passeig entre mig, ben ombrejat per til·lers, acàcies i castanyers d’índies. Pujant a la font ens acompanya una gran carrasca. Trobem la font sense aigua. Disposa d’un llavador i una bassa, amb unes hortetes al bancal de baix. Continuem per un camí envoltat de bancals d’espígol i alguns amagatalls i menjadors per a la cacera, fins eixir, entre pinars i bancals erms al següent mas: el de Bonavista. No hi arribarem. El deixem a la part de dalt, i eixim a la pista que mena al mas de Pardinetes, on esmorzarem. També baixem a veure la font, on els xops i aurons ja mostren els seus colors tardorals. Per la pista que baixa a la Safranera pugem una forta costera, i valleta avall, si no fóra perquè un camí delata la seua presència, no ens hauríem percatat de la presència del mas de Cotet, més modest que els anteriors, amagat entre el dens bosc ombrívol de la Font Roja. Però no baixarem fins la Safranera, perquè hem de pujar al Pla dels Gal·lers i ascendim fins arribar-hi per una senda ja coneguda per nosaltres, que sempre ens encisarà, amb les vistes cap a la Valleta de Polop, la Mariola i el gran edifici del Centre d’Interpretació del Parc Natural. Ja dalt, fem un descanset i continuem per la pista del mas de Tetuan, entre els millors carrascars de tota la serra. Pararem també al mirador de Pilatos, que ens ofereix les panoràmiques més àmplies cap al nord: Banyeres, la Blasca, el Mugró d’Almansa… el dia és molt clar gràcies al vent que neteja el cel, i arribarem a divisar les llunyanes serres de Javalambre i el Penyagolosa.
Al mas de Tetuan, les fotos de rigor amb el teix multicentenari, que mai no ens cansarem de contemplar, i ja cap avall. Encara pujarem al Pilar de Ximo, una muntanya sense a penes vegetació, des de la qual les vistes s’eixamplen cap a la Foia de Castalla, la mar, i fins i tot, les serres de la costa de Cartagena. La mar brilla com sols ho fa als dies ventosos i assolellats com avui. La tornada és ben coneguda: el pou de Barber o cava de Santa Maria, i acabem a la Venteta dels Cuernos. Tota una excursió tardoral, on hem gaudit dels colors grocs, ocres i púrpures dels freixos, aurons i corners del bosc mediterrani millor conservat de tot el País.
Centre Cultural Castellut – novembre 2016
