Les Rutes del Centre: La Ruta dels huit pobles – La Vall de Gallinera (Marina Alta) 8.5.16
La Vall de Gallinera, per als qui estimem el País Valencià, és un referent de bellesa natural. Del que haguera pogut ser el nostre País si l’hagueren administrat amb trellat, respectuós amb la seua realitat física i, al mateix temps, amb els recursos suficients –millor amb un poquet més de recolzament institucional- perquè els seus habitants visquen a la seua terra i d’ella.
Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia,La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili són els noms, pura història comprimida; dos castells –un a cada extrem de la Vall- vigilen contínuament tots els moviments de la Vall; Al-Azraq va senyorejar per aquestes terres. Tot el recorregut està acompanyat de freqüents fonts: la Mata, Benimarsoc, l’Alcúdia, de Baix, d’en Pere, de l’Orenga, Vella, d’Alpatró… moltes d’elles acompanyades dels respectius llavadors. També passem per diversos despoblats moriscos… Quan l’expulsió dels moriscos, 1609, aquesta Vall va quedar totalment despoblada i el duc de Gandia va afavorir el seu repoblament amb famílies mallorquines.
Al llarg del recorregut descobrim diversos arbres monumentals, alguna olivera mil·lenària i molts garrofers centenaris; els camps de cirerers i oliveres ens acompanyen tot el matí; a la part més baixa abunden també els tarongers. La Vall està alineada d’est a oest; la part sud està limitada per unes cingleres impressionants –la penya Foradada en forma part- i la vegetació, més ombrienca, és exuberant. La part nord, molt assolellada, està solcada per uns barrancs salvatges, on hi ha diverses mostres d’art rupestre –pintures, petroglifs, abrics…- ací la vegetació és més escassa, algun incendi també ha col·laborat.
Els pobles estan d’allò més cuidats, amb tots els serveis, sent molt agradable el recorregut, que va passant per tots ells, La gent és molt atenta i oberta, sent fàcil entaular conversa amb ells, tant si te’ls trobes pels camps o pels pobles.
Vam deixar un cotxe al capdamunt, prop de la font de la Mata de Benissili i vam baixar al capdavall, a la font de la Mata de Benirrama, on vam començar a caminar. A Benirrama hi havia un mercadet molt divers, amb artesania i productes típics de la zona, menjars, formatges, embotits, etc A Benissivà vam esmorzar, per una vegada, al bar i amb cervesa fresca. Unes gotetes i el cel ennuvolat van evitar que passàrem calor. En Alpatró, al bar Keles vam dinar de categoria, i per arredonir el dia vam comprar unes cireres. La ruta la vam acabar a la font de la Mata de Benissili, davall mateix del castell.
Un dia complet: esport, natura, paisatge, vegetació, història, arquitectura, aigua, art… i sobretot la seua gent!
