Les Rutes del Centre: La Moleta d’Aitana- Alcoleja (El Comtat) – 13.11.16
En un matí preciós de tardor, ens vam dirigir al punt de partida d’aquesta excursió, la Font de l’Arbre, on ens vam trobar amb altres companys per fer junts la ruta. Després de les salutacions de rigor, vam començar la marxa en direcció a la gran muntanya de les comarques del sud, l’Aitana.
Superada la primera rampa, ens vam desviar cap a la dreta –una zona molt poc freqüentada, però d’una gran bellesa-. A trossos per sendes poc clares, a trossos camp a través, vam anar recorrent la part més occidental de l’ombria d’Aitana. Uns tallats impressionants, grans runars, capricioses formes de les roques, vegetació rupícola, pous de neu –el clot del tio Virgilio, el clot de l’Arran dels Esquiladors-, la Penya Catxa, tot en conjunt ens produïa una sensació de plaer profund. Estàvem recorrent i descobrint un paratge amagat preciós, allunyat dels camins habituals –preciosos també- d’aquesta muntanya. En aplegar a la punta, van aparèixer els primers rajos solars i, amb ells, férem l’aturada per esmorzar. Les vistes cap al Comtat i l’Alcoià ens acompanyen i ens omplen els ulls de bellesa.
Ens enfilem per la carena, més empinada primer, més suau a continuació, i ara ja anem pujant a poc a poc per la vora de la cresta –tota l’ombria de l’Aitana és un enorme crestall-, ja en direcció cap a l’est. Prompte descobrim la costa, amb l’imponent Puig Campana davant, a la nostra dreta. Seguim guanyant altura suaument fins que assolim els 1468 de la Moleta, ja amb la base militar enfront i la serra Bèrnia a la seua esquerra. Quin fons de pantalla! Seguim, ara en descens, en la mateixa direcció; passem dos colls el de l’Arbre i el del Ventisquer i, abans d’enfilar-nos cap a la base, ja molt prop d’ella, agafem un baixador que ens endinsa altra vegada en l’ombria, un rodal preciós amb unes formes rocoses espectaculars i una vegetació exuberant. Baixem fins una pista que va en direcció a la font de Forata, encara que no apleguem. Seguim perdent altura i passem per la vora de la noguera més gran que mai hem vist, desgraciadament quasi totalment seca. Finalment, apleguem a la foieta de la Font de l’Arbre, amb algunes cases i uns camps de cirerers que donen un color preciós a aquest paratge. De seguida apleguem al punt de partida, on hi ha molta gent dinant en les taules habilitades amb eixa finalitat. Ens ve al cap L’ambició d’Aleix, novel·la d’Enric Valor ambientada en aquest rodal, molt recomanable, com tota l’obra del genial escriptor castellut.
Un matí dels que ens deixa les piles ben carregades!
Centre Cultural Castellut – novembre 2016
