Les Rutes del Centre: Els Crestalls – Finestrat – 12.10.16
Postposada al 12 –estava prevista el 9-, ens dirigim al punt de partida d’aquesta ruta, a l’esquena del majestuós Puig Campana. Com indica el seu nom, anem a fer una ruta per una inaccessible -en la seua major part- cresta pètria que recorda la part aèria d’un fardatxo prehistòric, molt espectacular.
Una vegada deixem el cotxe, comencem a caminar i ens dirigim a un mas abandonat, en la capçalera del barranc d’Atxero, vorejant el qual anem descendint per un tros en el que la senda és quasi inexistent. Apleguem, per fi, a un camí per on seguim, els bancals ara sí ja estan cultivats i acompanyats d’algunes modestes casetes de camp. De sobte un moment d’aquells que queden en la memòria, un raig de sol es cola pel tall de Roldà, al Puig Campana, un espectacle preciós que ens captiva i fa bromir les càmeres. Un poc més avant, parem i reparem forces a la vora d’una caseta.
Seguim endavant i passem a la vora de la finca Els Castellets, altre nom per referir-se a la mateixa cresta; enfilem ja cap amunt, per una empinada senda, buscant el Portell de López, un badall per on es pot passar a la part de l’ombria. Al fons, el perfil del Caval i el Ponoig, junt al ja citat Puig Campana conformen un decorat únic, immillorable. A l’altre costat de la cresta l’espectacle no es queda enrere, el barranc del Xarquer davant de nosaltres, bastant avall, el barranc de l’Arc, el Diví, Sanxet, el Goleró, Aitana… tot un món! Anem baixant primer, en diagonal, rodejats d’una vegetació exuberant, on destaquen els alborcers, plens de vistosos i dolços fruits. Seguidament comencen a remuntar tot el desnivell que hem baixat, fins que apleguem al coll de Sacarest, al capdamunt dels Crestalls. Des d’allí tenim una magnífica vista de la valleta per la que hem fet la primera part de la nostra ruta. A continuació comencem a baixar per una antiga i sinuosa senda, molt ben dissenyada, que ens aboca a un camí que ens du al mas i a l’aparcament on hem deixat els vehicles. Un magnífic exemplar de server, amb els seus fruits, acomiada la ruta.
El Puig Campana, preciós i omnipresent, segueix observant-nos… Nosaltres, ben satisfets, marxem discretament… fins la pròxima!
Centre Cultural Castellut – octubre 2016
