Les Rutes del Centre: Castells de Rugat i la Barcella – La Vall d’Albaida 27.1.19

Avui el programa ens porta un poc més lluny de l’habitual: la Vall d’Albaida ens espera. Tantes vegades recorreguda i tanmateix encara conserva indrets on el temps sembla aturar-se en un recés rural i històric.

En efecte, passat el port d’Albaida baixem per ràpida carretera fins desviar-nos en direcció a Aielo de Rugat, amagat rere uns turons en una mena de valleta paral·lela a la principal. Un poble petit i net que serà l’inici i final de la ruta que hem vingut a fer. Deixem els quatre cotxes amb què hem vingut des de Castalla aparcats en un estret carrer i encetem la caminada. El dia es presenta alegre, l’hivern llueix clar i fred.

A través d’un camí asfaltat en un bon tram ascendim progressivament en direcció a les ruïnes del Castell de Rugat (o d’Aielo), castell medieval d’origen àrab que servia de fortalesa fronterera entre les taifes de Xàtiva i Dénia, fins a la reconquesta del rei En Jaume I. Crida l’atenció sobretot el magnífic aljub, tan ben conservat. Es calcula que va ser abandonat vora l’any 1500. Una vegada dalt, les vistes són extraordinàries. La vall d’Albaida se’ns ofereix esplèndida i la nitidesa atmosfèrica del dia permet albirar inclús el llunyà castell de Xàtiva. No és difícil imaginar la comunicació visual entre ambdós castells en aquells temps medievals que permetria coordinar les estratègies bèl·liques. Un bon punt on esmorzar, com així fem.

A la nostra esquena la serra de la Cuta, prolongació del Benicadell, és l’esglaó que cal afrontar a continuació. Camins, no en falten i entre ells Josep Lluís, tantes vegades guia, va destriant la ruta de hui. Poc a poc ens situen al capdamunt de la muntanya, una zona bastant plana on el camí es torna punxós i poc agraït; travessem la màquia mediterrània convertida en garriga de coscolls per l’acció secular dels ramats que abastirien les antigues poblacions humanes d’aquest entorn.

A l’altra banda apareix la vall de Perputxent, oberta pel riu Serpis i els seus afluents, entre els quals destaca el barranc de l’Encantada. Si baixàrem al sud entraríem a la vila de L’Orxa. Panoràmiques espectaculars ens rodegen. La vista gaudeix i, en pocs minuts, el segon castell del dia es troba davant nosaltres: la Barcella, a 760 m d’altitud. Destaca sobre un tossal de forma cònica, forma de barcella, la qual cosa li dóna el nom. De la mateixa època que l’anterior, però molt més arrasat. Un mas situat en les immediacions del castellet sembla ser l’hereu, en versió pacífica, de la construcció guerrera. Hi arriba una bona pista des del port de Salem, comunicació per carretera entre la vall de Perputxent i la d’Albaida.

És hora de baixar, hi hem arribat al migdia i al bar Aielo del mateix poble ens esperen a dinar. El moment de l’any convida a tastar uns calçots i això és el que hem encomanat. La baixada, però, es farà llarga. Algun dubte a l’hora de triar el camí directe ens retardarà una mica. Passades les tres de la vesprada arribem al restaurant, ja ben ocupat de comensals, i amb molt bona gana rebem els calçots i la resta d’un menú que ens hem ben guanyat.