Les rutes del Centre: Castellar de Meca – El Mugró – Aiora (La Vall de Cofrents) 29.3.15

Després d’haver ajornat una setmana aquesta excursió, a causa de la meteorologia, aquest diumenge ens va eixir esplèndit. Duiem molt de temps volent tornar –fa onze anys ja vam estar- i l’oratge era important.

Vam començar, suaument, per la falda de la mola on està emplaçat el poblat que més tard visitaríem. Vam passar per la casa del Heredero, finca privada per on no els vé bé que passen com ens va deixar ben patent el propietari. Seguidament ens vam dirigir cap al Racó de St. Pasqual, on hi ha l’extraordanària roca del mateix nom o la Tortuga, com se la coneix popularment. És un paratge amb clares evidències d’haver estat habitat des de temps remots, amb petroglifs, coves i abrics amb senyals evidents d’aquesta teoria.

Per una suau pujada, ens vam situar en la cresta de la serra, amb els penyasegats que ens aboquen a la canal que va d’Almansa cap a Aiora, tota cultivada i amb els verds de primavera esclatant. Les capricioses formes de les penyes ens sorprenien a cada moment. La marxa, malgrat no haver una senda evident, no resultava pesada.

Al final de la cresta, vam descobrir la mola on, des de l’Edat del Bronze fins l’Edat Mitjana van viure els nostres avantpassats, el Castellar de Meca. Un emplaçament únic, una roca quasi plana, de 800m de llargària per 300 d’amplada, a més de 1.000m d’altitud, amb unes vies rebaixades a la penya fins a 5m en algun tram, amb les carrilades dels carros, amb aljups, graners, abeuradors, escales, … tot excavat en la roca. Senzillament impressionant.

És incomprensible com no està més excavat i més preparat per a visitar-lo (només es pot accedir diumenges de matí, per ser propietat privada). Una societat avançada hauria de tindre estudiat i habilitat al públic un indret tan especial. Afortunadament, nosaltres vam poder contemplar i recórrer aquest paratge, imaginant com de dura seria la vida en aquells temps. No serà l’última vegada que anem…