Les Rutes del Centre: Benimantell-Ponoig-Polop – (Marina Baixa) 7.11.21

Avui toca matinar. La ruta serà llarga i el desplaçament fins a terres de la Vall de Guadalest també. A les 7 del matí ens posem camí de Polop, on deixarem un dels dos cotxes, i amb l’altre anirem en direcció a Benimantell fins a l’altet del Canonge, des d’on començarem la ruta.

Pugem des de la carretera per una senda entre bancals erms per on algunes casetes de recent construcció han alterat el seu recorregut, i després de dubtar i assegurar-nos de què anem bé, eixim a un camí asfaltat que en poc de temps haurem d’abandonar, just després de passar per un curiós allotjament rural. La senda ens va portant, sense a penes pujar massa desnivell, al ja conegut Racó de les Tovaines, un altiu penya-segat que abriga un barranc totalment cobert d’esbarzers, on els fleixos comencen a mostrar el seu color tardoral, i passant el paratge del Salt, ara sense aigua, arribem a una alta valleta amb diversos masos enrunats fins al mas de Papatxí. Durant l’ascens hem anat notant, de forma alternada, sensacions de calor i de fred, depenent del sol, de l’ombra i de la inversió tèrmica. I així anem buscant un indret assolellat per a esmorzar. I no n’havíem pogut triar un de millor: unes roques des d’on contemplem tota la vall que baixa cap a Finestrat, totalment coberta de pinars, amb els Crestalls o Castellets al fons, i tancant l’horitzó, el Cabeçó d’Or, la serra d’Orxeta, la Grana, i despuntant a la llunyania, el Maigmó. A l’esquerra ja endevinem la proximitat del Puig Campana.

Seguim fins al mas del Carrascar, un dels més recòndits de tota l’Aitana, i per una senda arribarem al coll del Llamp, des d’on escometrem la pujada al Ponoig. Durant eixa pujada entre roques i runars tenim a l’esquerra, immediat, el barranc del Gulabdar, i enfront, les magnífiques cingleres del Cabal. Al fons, Bèrnia, la serra del Ferrer i el Carrascar de Parcent. A mesura que anem avançant s’obrin més perspectives: la serra d’Almèdia, la Xortà, la Mallada del Llop, el Montgó, i fins i tot, Eivissa. Ja al cim, les vistes es completen cap al sud: Altea, la serra Gelada i Benidorm.

Desfem camí fins a les proximitats del coll del Llamp, però una mica abans trenquem a l’esquerra per una senda que davalla un tram fins girar definitivament a llevant, pel paratge del Cigarrí. Al fons, el barranc d’Ivorra, els masos de les Monges i Margoig, les urbanitzacions salvatges de la Nucia, Benidorm i l’Alfàs del Pi, i una enorme superfície devastada pel foc que ja torna a verdejar. Deixem enrere el Puig Campana i arribem a un collat des d’on, per dins d’un pinar frondós on no arriba la llum del sol, la senda baixa decidida fins a Polop, on, en una urbanització pròxima al poble retrobem el cotxe i davallem al poble. Ens espera el dinar amb la sempre grata companyia del nostre amic Joan.