Les Rutes del Centre: Alcoleja-Riu Frainos-Salt de Benilloba – El Comtat – 12.11.17
En un matí tardoral, fresquet, ens dirigim a Alcoleja, lloc d’inici de la nostra ruta d’avui. El poble és molt boniquet, tot i que pateix un fort despoblament, com la majoria de pobles de la zona; estaria bé que administracions i veïns acordaren algunes mesures per intentar aturar aquest procés, la comarca és preciosa; necessita que es valore i es recolze qualsevol iniciativa que fixe població. Està en joc el futur d’aquesta part del nostre País…
Comencem als afores del poble, baixem cap al riu, pel Molí de Cabrera, salts d’aigua, basses i hortes, encara que abandonades en la seua majoria no minven la bellesa del paisatge de tardor, amb arbres plens de color en qualsevol racó. Una senyora molt amable ens parla de la crua realitat dels habitants d’aquests pobles. Passem pel Xalet, al costat del poliesportiu, fem un trosset de carretera i agafem un camí que ens condueix entre per algunes hortetes ben cuidades, per a l’ús familiar. Passem per les ruïnes del Molí de Baix, encara amb aigua per la séquia; els altres molins encara estan pitjor. La llum és preciosa, el color dels arbres a estes hores impactant, molts fleixos, xops, aurons, caquiers, codonyers… Tot plegat una preciositat. En poc de temps apleguem a l’Ull de la Font d’Aitana, naixement del riu Frainos, al peu d’un racó aparentment inaccessible, davall del Morro del Carrascar, espectacular. Fem un mosset.
Tornem enrere, eixim a la carretera i entrem pel barranc del Tronxo, fins un aqüeducte antic, encara en funcionament. Aigua no els en falta, per on vas hi ha séquies, basses, alcavons… I això que estem en plena sequera!
Quan apleguem al poble, agafem els cotxes i ens dirigim, per completar el matí, cap al paratge del Molí de les Penyes o del Salt, a Benilloba. Deixem els vehicles a l’aparcament i amb una passejadeta, ens plantem damunt el Molí. Baixem i ens trobem dins d’un bosc de ribera a la tardor, quin goig! Xafardegem per l’edifici, les séquies, el riu… Al costat del Molí, el Salt, un tall d’uns 20m a les penyes per on l’aigua salta espectacularment… molt més quan és època de pluges. El matí ha acabat sent esplèndid, i encara que hui l’esforç no ha sigut massa fort, la bellesa dels paratges ens ha deixat ben satisfets…
