Les Rutes del Centre: La Safra – Monòver (Vinalopó Mitjà) – 6.10.24

En aquesta ocasió ens vam dirigir a La Safra, una mola espectacular a la serra de les Pedrisses, on el nostre benvolgut Enric Valor va situar el castell del Rei Astoret en aquesta preciosa rondalla, a l’oest de l’extens terme de Monòver.

Ens dirigim en cotxe fins al collat de Vilaire, lloc per on vam passar quan vam fer l’etapa del GR 7 d’Elda al Pinós. Allà comencem a caminar per sendes i caminets fins que la senda definitiva s’enfila costera amunt per una zona boscosa, molt agradable. En un dia esplèndid anem agafant alçada i prompte ens parem a contemplar la magnífica panoràmica que s’obri en direcció est, amb Monòver, Elda, Petrer, i les serres del Sit, Maigmó, Empenyador… Continuem pujant a poc a poc fins que apleguem al cim de La Safra; un paratge únic, guaita de diverses comarques, amb unes vistes incomparables, a un pas de La Romana, el mar per una banda, les anomenades anteriorment per altre i, completant el cercle la serra de Salines, el Carxe, el Coto, el Reclot, l’Algaiat… Una meravella! A tot això estem davant d’un tallat d’uns 60-70m envoltats de badalls que fan feredat, molt, molt bonic. Aprofitem per gaudir del paratge esmorzant i fent una xerradeta amb uns excursionistes de Monòver; un d’ells du un dron i fa unes gravacions que després ens va enviar –gràcies, Ivàn-. Un altre monoverí, José Ramon, s’ofereix molt amablement per acompanyar-nos un tros del camí que anàvem a fer; sempre és d’agrair. Ens guia per una escletxa de la penya molt espectacular i continuem junts una estona fins a la Molla de Pa, cim més alt d’aquest massís (859m); ell continua avant i nosaltres retornem fins al peu de la Safra, al coll dels Falcons diuen, on busquem el millor camí (no n’hi ha) per acostar-nos al peu del tallat i veure les espectaculars formacions i coves que s’hi han format al llarg dels segles. El recorregut és molt incòmode i hem d’anar alerta, però s’ho val. Tot un seguit de badalls, roques enormes que s’han soltat, abrics, covetes i coves –alguna de gran tamany-, tot al peu d’una enorme cinglera. Un paratge únic, d’aquells que marquen, que se’t queden a la memòria i que t’omplin de satisfacció. La baixada és especialment pesada i perillosa, un pedregar empinat i incòmode que ens posa a prova genolls i turmells. Una volta superat apleguem a un camí, i ja és cosa de mitja horeta fins al cotxe.

Uau! Quin matí més bonic i més ben aprofitat. No hem trobat el rei Astoret, però ens ha encantat el seu regne!!