Després d’unes jornades de calima en què no hi havia cap visibilitat, afortunadament fa un parell de dies va canviar el temps i el vent s’ho ha emportat tot, deixant-nos una atmosfera neta i unes vistes magnífiques. Anem a fer la pujada tradicional des de la Venteta dels Cuernos, així és que comencem a poc a poc i prompte ens sorprèn trobar un muntó de gent que baixava en direcció contrària, va resultar ser un grup de Biar que estava fent la travessa des de la Font Roja fins al seu poble… una bona marxa! Seguim amunt i ens crida l’atenció la quantitat d’arbres caiguts i secs que hi ha, benzina pura en un parc natural. Abans d’aplegar al mas del Serrallo – o de Tetuan- veiem que allà sí que han estat netejant i aclarint la vegetació. Fem una breu parada al mas i continuem fins al Teixereta, segon cim del massís, on esmorzem gaudint d’una visibilitat excel·lent, fins i tot descobrim el Penyagolosa a la llunyania.
Continuem crestejant fins a eixir a la pista que ens du al cim del Menejador, on fem una altra aturada no massa llarga; tot seguit, agafem una senda que avança en direcció a l’ermita de St. Antoni, prop d’Alcoi, fins que eixim a una pista que deixem prompte per desviar-nos cap a l’esquerra i recórrer tota l’ombria, en paral·lel i en direcció contrària a la senda que havíem fet per dalt, amb l’esperança de trobar-nos el bosc de fulla caduca avançat de color i poder gaudir d’un espectacle únic a les nostres comarques però, malauradament, les circumstàncies climàtiques tan irregulars que estem tenint han endarrerit molt aquest procés i enguany encara no ha succeït aquest canvi.
En aplegar al Coll dels Porcs seguim la pista que, passant per la Cava Coloma ens du al mas del Serrallo –Tetuan-, on admirem de nou el teix centenari que hi ha i lamentem el progressiu deteriorament de la casa, cada vegada en pitjor estat, (no se’ls ocorre res per salvar-la i donar-li un ús?) Continuem davallant i, per variar, ara pugem pel Pilar de Ximo o Cabeç Ras, que tan fàcil de localitzar és des de Castalla i ens acostem al Pou del Barber, una altra cava que l’Ajuntament d’Ibi ha tingut el bon gust de restaurar, tot i no respectar la llengua pròpia del municipi als panells explicatius. I ja al cap de pocs minuts apleguem als cotxes, amb el puntet de cansament justet i el bon gust de boca d’haver gaudit d’un matí de muntanya i bona companyia.
Fins a la pròxima!!
