Les Rutes del Centre: Cap de Montnegre-Penyes de Güendo St. Vicent del Raspeig (Alacantí) 9.3.25

Després d’uns episodis de temps incert que ens han fet ajornar alguna de les excursions previstes, reprenem l’activitat que tant ens agrada, caminar i conèixer el nostre País. En aquesta ocasió ens dirigim al Savinar, prop de St. Vicent, on aparquem. Comencem a caminar en direcció est, cap al Bec de l’Àguila, espectacular turó que ja coneixem d’anteriors caminades. Planegem per la Foia d’Oleant, actualment un secarral, i deixem a la dreta el Bec i la senda que li puja per llevant. Nosaltres comencem una irregular pujada que ens du fins el peu de l’imponent Cap de Montnegre; fem un tram serra a través fins empalmar amb la senda que puja des de Llofriu, al sud de la muntanya. De tant en tant fem una paradeta per respirar i contemplar l’espectacular panoràmica que se’ns obri amb el mar al fons. Seguim cap amunt sense pausa ja i prompte apleguem al molló del Cap de Montnegre (503m) des del qual admirem les meravelloses vistes que ens envolten: la costa al sud, el Cabeçó d’Or a l’est, Almaens, la Penya de Migjorn al nord, el Maigmó, l’Escobella, el Ventós, Fontcalent… i als nostres peus, un impressionant tallat de 400m amb el riu Montnegre obrint-se pas fent giragonses entre un mar de llomes i barrancs semi-desèrtics amb les casetes de Montnegre de Dalt, de Baix, la Pólvora… un petit oasi amb les seues hortetes (res comparat amb el que van aplegar a cultivar ací temps enrere) paral·lel al curs del riu, anomenat Verd quan naix a la Foia de Castalla, i que canvia de nom en passar el pantà (tornarà a canviar més avall –riu Sec li diran-). Tot un món diferent, desconegut i atractiu, al qual estem decidits a tornar.

Després d’esmorzar, mamprenem un tros de baixada un tant exposada i anem fent camí serra a través fins que agafem un caminet que va pujant la serra de Güendo (personatge de la fantasia valenciana); costera amunt, deixem l’Alt de la Coveta Fumada a la dreta i anem apegats a uns tallats que fan feredat, a l’esquerra. Apleguem a les Penyes de Güendo (551m), enfront de les Penyes Roges i l’Escobella i, en no trobar una baixada clara per darrere, retornem un tros buscant una baixada segura, encara que no còmoda. Xino-xano apleguem a la foieta del principi en direcció al cotxe; enfront tenim les vistoses minetes d’ocre que ja vam visitar en altra ocasió i que destaquen pel seu color enmig de la serra.

Hui hem conegut un altre trosset del nostre País, àrid, ben desconegut i molt diferent –amb els seus atractius- al que estem acostumats.