Albada de Valor / Estellés 2024

Enguany celebrem el 113é aniversari d’Enric Valor i el 100é aniversari de Vicent Andrés Estellés a l’Alt del Guisop, el pròxim dijous 22 d’agost.

El 22 d’agost de 1911 va nàixer a Castalla l’escriptor Enric Valor i Vives. El 13 de gener de 2000, amb 88 anys, morí a València. Valor va viure sempre compromés amb la llengua i el país. La seua aportació escriptora va des de la gramàtica a l’obra novel·lística, passant per la monumental recopilació de les Rondalles Valencianes i una tasca civicocultural heroica.

El 4 de setembre de 1924, 13 anys i 10 dies després va nàixer a Burjassot Vicent Andrés Estellés. El 27 de març de 1993, també a València, morí amb 68 anys. El paral·lelisme és inevitable: Estellés va viure intensament el compromís amb la llengua i el país i ens llegà una obra poètica incommensurable junt a textos teatrals i assagístics d’indubtable qualitat. Podríem citar desenes de poemaris com a paradigmàtics, però prendrem com a referència inqüestionable el Mural del País Valencià. La significació cívica i cultural va ser la mateixa que la de Valor, la dels gegants que en la segona meitat del segle XX ens van dur sobre les seues espatles.

Enguany, Valor, ha convidat Estellés a la seua albada. I Estellés està encantat d’estar ací, tot i que té l’agenda d’actes a rebentar arreu dels Països Catalans i arreu d’Europa, per més que “dubtosos honorables” l’hagen girat l’esquena. Dubtosos? No, gens honorables…

TotS els vint-i-dos d’agost, des de 2011, el Centre Cultural Castellut i l’Ateneu Cultural Republicà, de Petrer convoquem l’ascens a l’alt de Guisop (a la serra del Maigmó), de 1250 m, per celebrar l’eixida del sol, coincidint en el dia exacte del naixement de l’escriptor: “l’Alba de Valor”. Enguany es repeteix per catorzena vegada la convocatòria. I hi participen com a entitats col·laboradores El Tempir, d’Elx, El Teix, d’Ibi, La Cívica-Alacantí/EV, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià-EV, la Colla de dolçainers i tabaleters “El Terròs”, de Petrer, Terres del Vinalopó-EV, el Centre Muntanyenc de Mutxamel, la Muixeranga de les Valls del Vinalopó, la Càtedra Enric Valor, de la UA, i el col·lectiu Gent de Valor.

L’elecció de l’espai no és casual. L’alt de Guisop, fet matèria literària com l’alt del “Eriçons”, en Temps de batuda, era un indret estimat i sovintejat pel mateix Enric Valor que simbolitza l’epicentre enlairat del món real, literari i màgic, alhora, del mestre i escriptor. El país, el paisatge i la bona gent s’aplega entorn a la llengua pròpia i comuna en aquest indret exacte, a l’hora exacta, del dia precís en que va ser infantat l’escriptor.

Dijous 22 d’agost, amb vehicles propis: uns des de Lepoldo Pardines (entrada als jardins de l’Alcalde V. Maestre), a les 5:15 h, i altres des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h., farem cap Portell de Catí on tothom, a peu, pujarem a l’alt de Guisop.

Enguany commemorarem diverses efemèrides culturals, estellesianes i valorianes: els centenaris del periodista Vicent Ventura, l’escriptora Montserrat Vayreda i l’actriu Teresa Cunillé, encara entre nosaltres, i el cent anys de dos traspassos, el del poeta Salvat- Papasseit i el dramaturg Àngel Guimerà. Setanta-cinc anys de la revista Canigó, que dirigí la nostra estimada Isabel-Clara Simó. I mig segle de dos fets històrics, l’assassinat perpetrat per la Dictadura de l’anarquista Salvador Puig Antich i la Revolució dels Clavells de la Nació portuguesa.

Pel que fa a Vicent Andrés Estellés, celebrem, ja ho hem dit, el seu centenari, i els quaranta anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I en relació a Enric Valor, el 90 anys de la Setmana Cultural Valencianista, celebrada a Alacant i organitzada per ell mateix, i els també 90 anys de la publicació de la seu primera narració, “L’experiment de Strolowikz”, així com els 40 de l’inici de la col·lecció popular de les Rondalles Valencianes, editades per la Federació d’Entitats Cultural del País Valencià i continuada posteriorment per Edicions del Bullent.

En la parta positivament valoriana del 2023-24 tenim: l’octubre de l’any passat, a Castalla, organitzat per l’Ajuntament i diversos col·lectius i entitats es va celebrar, exitosament, com ja és costum, la VII Fira de la Fantasia “Enric Valor”, així com el lliurament del XXVIII Premi Enric Valor de Novel·la, que el va rebre la nostra amiga Elvira Cambrils. Des del setembre del 21 s’han celebrat setze festes Valor (tres a la Universitat d’Alacant, dos al Museu Etnològic de València, tres a Castalla, una a la Romana, tres a Petrer, tres a Penàguila i una a Alcoi…), amb la intenció d’homenatjar la narrativa oral, els contacontes i el mateix Valor. L’alcoiana Natàlia Gisbert ha guanyat enguany el XXIX Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant amb l’obra Després del salt.

I en la negativa: les gestions sobre la casa d’Enric Valor s’eternitzen i s’ajornen entre problemes burocràtics i arquitectònics (¿Per què els polític són tan àgils per cobrar les seues nòmines i dietes i tan lents i inoperants per a fer les gestions per a les que han estat votats?).

En aquesta festa muntanyenca, solar, valoriana —amb un invitat de luxe com Estellés—, la gent que ens hi trobarem tornarem a reivindicar diverses accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia cultura: la creació de la Fundació Enric Valor; cal incrementar la presència de l’obra narrativa de l’escriptor en adaptacions audiovisuals en totes les plataformes que prenen com a referent la nostra llengua i cultura, especialment en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que la volem ara i sempre només en valencià i de qualitat; ja ho hem dit, seguim exigint la recuperació efectiva i funcional de la Casa Valor, a Castalla, com a espai de memòria, estudi i projecció cultural; la partida de Planisses —i també la contigua de Catí— amb els seus masos s’ha de convertir en un lloc públic de convivència mediambiental i cultural, la volem protegida i restaurada, car és un imprescindible espai valorià, tant personal i familiar com lligat a les seues belles ficcions narratives; denunciem el marc legal i jurídic que impedeix avançar en l’increment dels usos administratius i socials de l’idioma i els seu ensenyament, en evident el retrocés recent contrari als Drets Humans i de la Infància; denunciem els atacs endèmics i malaltissos a la nostra llengua per part del partidari, supremacista, polititzat i antidemocràtic estament jurídic espanyol; seguirem reivindicant de Vinaròs a Oriola una Escola Valenciana plurilingüe vertebrada de manera inequívoca entorn al valencià, l’excel·lència i la qualitat educativa i la plena presencia de l’alumnat als centres educatius atesos per un incrementat, significativament dignificat i adequadament format cos professional d’ensenyants i, així mateix, clamem pel restabliment de la llibertat i la plena normalitat democràtica en tot el domini lingüístic, sotmès a diverses formes de repressió antidemocràtica per l’Estat espanyol a hores d’ara: encara.

I ho tornarem a dir amb tanta tenacitat com dignitat: motius de supervivència i de justícia ens obliguen a fer aquestes demandes amb urgència. Tanta urgència com compromís personal i col·lectiu tenim nosaltres perquè hi arriben prompte. És una senzilla qüestió de supervivència bàsica, perquè els etnocides són una realitat i hui ens fa l’efecte que estan instal·lats en el poder. Ho exigim humilment però sense vacil·lacions: amb la força de la raó i les paraules de trellat, com ho farien Estellés i Valor, Valor i Estellés.