Un narrador de luxe per encetar les IV Jornades Literàries
Toni Cucarella (Xàtiva, 1959) obria la IV edició de les Jornades Literàries, va ser divendres 21 de febrer a l’Espai Jove de la Casa de Cultura.
Va ser presentat per Josep-Lluís Rico, qui a continuació va anar fent preguntes a l’autor sobre aspectes de la seua obra i del procés d’escriure, per finalitzar parlant de la seua darrera novel·la, Qui de casa se’n va (Editorial Amsterdam, 2024), de la qual Toni va fer un llarg resum del seu argument. L’obra té una trama complicada i original.
Cucarella és un narrador destacat dins la literatura en la nostra llengua. És un referent en el relat curt amb obres com Llet agra i altres històries com sagrades (2003), Homes i falgueres i altres relats (2011), Paranys (2014).
Destaquen les seues novel·les L’última paraula (1998), guanyadora dels Premis Literaris Ciutat de Badalona i del Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians; Quina lenta agonía la dels ametlers perduts (2003), guanyadora del Premi Andròmina de Narrativa dins el Premis Octubre i dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians; Heretaràs la terra (2006); i Qui de casa se’n va (2024), que Francesc Viadel considera una obra “extrordinària per molts motius”.
Toni Cucarella és autodidacta, ha tingut diversos oficis, en l’actualitat treballa a Correus. Entre Paranys (2014) i Qui de casa se’n va (2024) hi ha un espai de deu anys en què no publicà cap obra, a causa en part pel seu ofici i per trobar-se desencantat amb la creació literaria. Potser l’èxit que està tenint la seua darrera novel·la, que ja va per la 3a edició, siga una motivació perquè torne a escriure el que és un dels narradors valencians més destacats dels últims anys, guanyador de dos Premis de la Crítica i aclamat pel seu estil inconfusible, un llenguatge farcit de particularismes lingüístics del seu entorn, la comarca de la Costera. A més és un autor amb una capacitat de fabulació admirable tot creant mons surrealistes que en la seua veu semblen d’allò més natural. Una altra característica és el toc d’humor amb què tracta algunes de les seues històries.
A una pregunta del presentador, Cucarella va reconéixer que van ser les contalles de les iaies al seu carrer, el carrer Blanc, i el cinema allò que va posar la llavor perquè es posara a escriure, i sobretot la lectura d’autors com Kafka.
Finalitzada la llarga xarrada (on l’autor es mostrà molt a gust tot fent llargues intervencions), arribà el torn de les preguntes del públic assistent. I com a cloenda Cucarella va signar exemplars de la seua darrera novel·la que, com es habitual, estava a disposició del públic gràcies a la papereria Sempere.
