Divertida presentació a Castalla de la novel·la “Casada i Callada” d’Emma Zafón
El passat divendres 22 de març, a la Sala Jove de la Casa de Cultura de Castalla, vam poder gaudir de la presentació de Casada i callada, la segona novel·la (primera en valencià) d’Emma Zafón, qui va estar acompanyada de les companyes Irene Mira i Soraya Bernabeu en un col·loqui amb curioses preguntes, encertades respostes i molta complicitat.
Emma Zafón va nàixer a Llucena (Castelló) l’agost del 1987. És periodista i ha treballat a diverses redaccions del País Valencià, Catalunya i Aragó, i actualment és tècnica de Comunicació a l’administració pública. Ha escrit, juntament amb el DJ Chimo Bayo, la novel·la No iba a salir y me lie (2016), sobre la ruta “destroy” valenciana. Col·labora periòdicament amb El Salto Diario i Valencia Plaza, on centra part de les publicacions entorn de la identitat, el país i el gènere.
En Casada i Callada, obra publicada fa uns mesos per l’editorial Empúries, l’autora ens porta, en un conjunt de capítols curts amb títols molt curiosos i una narració propera i desimbolta, a la Llucena dels anys 70 i a la manera de viure i de pensar de la seua (i la nostra) gent. A la contraportada del llibre podem llegir: “Com les altres noies del poble, la narradora d’aquesta història té una fita meravellosa, ineludible: casar-se i tindre fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un nóvio amb qui passejar agafats de la mà mentre es fan promeses d’amor etern. Com un regal del cel, apareix Ximo, tan guapo i amb eixa planta de torero, i la trau a ballar una nit de les festes d’agost. Ella se sent la dona més afortunada de la Terra perquè no és només que Ximo siga templat, és que a més ve d’una família d’amos de fàbrica. Es casen amb la idea de tindre un niu d’amor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades, els nius d’amor es transformen en gàbies de solitud”.
De manera oberta i natural, Emma va anar responent les qüestions que se li plantejaven, comentant coses com la versemblança que li ha volgut donar al llibre per mitjà de les ubicacions reals, del llenguatge (atenent a la manera de parlar de la seua zona en els diàlegs dels personatges), de les festivitats i les tradicions que hi descriu i dels fets que conta en general (els quals hauria pogut viure qualsevol dona de l’època). A més, va remarcar la seua voluntat de donar visibilitat a la necessitat del feminisme, a les dificultats que afig, al fet de ser dona, ser també de poble, a la falta de llibertat sexual que encara hi ha, i a com els ideals en els models de família han portat moltes dones a viure d’una forma que en el fons no volien/volen.
Un públic molt divers i agraït assentia i somreia amb cadascuna de les intervencions que van tindre lloc en l’hora i mitja que va durar aquest acte, el qual va acabar amb una foto de grup i la signatura de llibres, a banda dels comentaris per part del públic sobre les ganes que tenien de llegir la història.
Volem donar les gràcies a l’autora pels quilòmetres recorreguts i la disposició i l’alegria mostrades davant la idea d’acompanyar-nos en aquesta amena vetlada. Tant el fet de llegir-la com el d’acompanyar-la en aquesta presentació han sigut un goig. Per moltes lletres més.
Soraya Bernabeu Sempere
Centre Cultural Castellut – març 2024
