Exitós i preocupant debat sobre el Canvi Climàtic

13 de desembre de 2019, Santa Llúcia. En un dia de vent molt fort ens reunim a la Casa de Cultura de Castalla per parlar del Canvi Climàtic. Amb una bona assistència de públic, malgrat l’oratge, els quatre experts convidats junt amb el moderador, jo mateix, encetem exposicions que volen confluir en algunes idees clau, facilitadores d’actituds i accions útils per tal de plantar cara a l’enorme desafiament que tenim per davant.

La cita del catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Terradas, ens serveix d’introducció i d’alerta: “El medi ambient serà, diuen, el tema dominant del segle XXI. I, tanmateix, no estem preparats ni institucionalment, ni en les nostres idees, ni qui sap si en els propis mecanismes intel·lectuals de què estem dotats a nivell d’espècie, per acarar els impressionants reptes globals que se’ns presenten” (Ecologia viscuda, 2010).

El primer a exposar dades i opinions és l’investigador climàtic de la Universitat de València, Xavier Miró. Considera suficientment provat i difós el missatge científic sobre el canvi climàtic que s’està produint des dels inicis de l’era industrial al nostre planeta, sobre el qual no vol insistir, i prefereix entrar en una escala més propera, el País Valencià i la Foia de Castalla, àrees sobre les quals disposa de dades pròpies i recents. Subratlla, precisament, la necessitat de recolzament a la investigació de caràcter més local. Si fa tres anys, en les jornades sobre sostenibilitat que ja va organitzar el nostre Centre Cultural, ell mateix comunicà les preocupants dades sobre l’augment de temperatures al nostre territori, ara ha pogut fer-ho amb les noves dades sobre precipitacions, obtingudes els darrers anys. Dades que mostren un descens significatiu, especialment a les comarques interiors, àrees de capçalera dels rius valencians. La tendència cap a la similitud climàtica amb el nord d’Àfrica es fa patent. La pretesa solució del transvasament d’aigua des de l’Alt Tajo, per exemple, és falsa.

Lluís Serra, biòleg i agent mediambiental de la Generalitat Valenciana, pren la paraula a continuació per aportar la visió dels científics de la vida. Expert en la flora i vegetació alacantina, el seu llibre, escrit amb el també biòleg Jaume Soler, sobre la flora de la Font Roja, publicat fa 8 anys, ha esdevingut fonamental per als aficionats a la botànica i l’excursionisme. Pròximament presentarà a Castalla el seu últim treball botànic, sobre el Paisatge Protegit Maigmó-Sit, àrea immersa en part dins del nostre terme municipal. Després de molts anys d’estudis i observacions els botànics constaten un clar impacte del canvi climàtic sobre les espècies vegetals, particularment en tres ambients: la línia de costa, les obagues humides i l’alta muntanya mediterrània. No cal dir que el desplaçament o l’extinció d’una espècie en un ecosistema comporta canvis en cadena de les seues característiques, de manera que és difícil saber totes les conseqüències que se’n derivaran. Els canvis en els ecosistemes, les successions en les corresponents comunitats, s’han produït sempre, això no és cap novetat. La tragèdia és ara el ritme al què s’està produint, un ritme que fa molt difícil l’adaptació a les noves característiques del clima, situació que desemboca en l’extinció d’espècies i la pèrdua de biodiversitat.

Zulema Centeno, professora d’Economia en la Universitat d’Alacant i membre de la Colla Ecologista d’Alacant, és la tercera ponent que intervé. Experta en la relació entre activitats econòmiques i ecologia, fa una anàlisi global de la crisi ambiental i denuncia la hipocresia de moltes instàncies polítiques i empresarials que volen revestir d’economia sostenible actuacions clarament agressives per al medi ambient. Considera inevitable un canvi radical dels plantejaments econòmics, encara llastrats per principis i normes antiquades, pertanyents a un paradigma capitalista que cal superar. Amb frases contundents, com ara “el capitalisme és inviable” o “la globalització és una estafa”, denuncia la gran quantitat de conflictes ambientals que s’estenen pertot arreu, amb conseqüències dramàtiques per a moltes poblacions, tot forçant migracions que cada vegada seran més importants. La solució passa per promoure el consum de productes locals i reduir molt, alhora, el propi consum.

Ximo Cardenal, físic i professor de matemàtiques durant la seua vida laboral, és el darrer ponent a intervenir. Membre de la Colla Ecologista d’Alcoi, els seus plantejaments segueixen les línies ja esbossades per Zulema Centeno anteriorment. Aporta dades més locals i insisteix en la necessària reducció del consum d’energia, tot descartant algunes solucions que el mercat capitalista ens ofereix davant la gran crisi ambiental en què ens trobem i que cada vegada serà més urgent. És el cas de l’ús de l’energia nuclear o l’ús de vehicles elèctrics, quan el liti imprescindible per a la fabricació de bateries resulta també un recurs no renovable i limitat. De nou ens trobem en l’engany que ens vol fer creure en solucions tecnològiques que només fan que mantenir el mateix model econòmic, polític i social. Cal introduir ja el concepte de decreixement per tal d’encara un futur realment sostenible.

El torn obert de paraules tanca l’acte, un acte que ha volgut tractar tants fronts com s’entrecreuen en un debat sobre el canvi climàtic que forçosament resulta inacabat. Continuarem. Des del Centre Cultural sabem que el tema no s’exhaureix ací i, alhora, que és un tema interdisciplinari i complex, inabastable en una única sessió. Cal encetar una línia d’intervencions que vaja aclarint idees i, sobretot, maneres d’actuar davant “el principal repte al qual mai s’ha encarat la societat humana” (M.E. Mann i L.R. Kump, 2015, Dire Predictions).

Juli Pasqual i Trilla