Exitosa Taula Redona sobre Joan Pellicer i l’Etnobotànica
Divendres, dia 9 de novembre de 2018, a les 20 h, tingué lloc a l’Espai Jove de la Casa de Cultura de Castalla, la inauguració de les Jornades d’Etnobotànica, organitzades pel nostre Centre Cultural. La primera de les diverses activitats programades va ser la celebració d’una taula redona sobre la figura de Joan Pellicer i Bataller, el metge i etnobotànic de Bellreguard que ens va deixar prematurament fa onze anys, després d’una vida dedicada a l’estudi i la divulgació de les propietats terapèutiques de les plantes.
Els participants en la mateixa, tres persones que el conegueren de prop i inclús col·laboraren amb ell a nivell científic, van ser: Jorge Cruz, geògraf i conservador del Museu Valencià d’Etnologia, autor del pròleg del “Diari de Sotaia”, molt encertada recopilació de textos de Joan Pellicer, escrits entre els anys 1984 i 1985; Daniel Climent, bioquímic i catedràtic d’Educació Secundària, “l’etnobotànic de les terres del sud valencià”, ja que Joan Pellicer va centrar els seus estudis a les comarques centrals del país, que ell anomenava Diània; i Francesc Devesa, metge especialista en el sistema digestiu i company d’investigació en alguns dels treballs del nostre personatge. Juli Pasqual, biòleg, professor de Secundària i soci del Centre va actuar com a moderador.
El record emocionat i l’anàlisi de la situació actual de l’etnobotànica a hores d’ara i al nostre àmbit van ser els eixos sobre els que va avançar la conversa. I si la figura de Joan fou exaltada fins a l’extrem de considerar la seua obra com un vertader punt i apart en l’estudi del coneixement ancestral sobre els usos i virtuts de les espècies vegetals del nostre entorn més pròxim, donada la monumentalitat de la mateixa, encara resultà potser més colpidor descobrir la personalitat íntima de l’autor a través de les seues pròpies paraules al diari, així com pels testimonis dels presents. Aquest darrer aspecte, els apunts filosòfics i sentimentals recollits al “Diari de Sotaia”, han merescut les millors crítiques i han sorprès més d’un.
Un personatge tan esplèndid com auster, tan espiritual com carnal, tan discret com usuari del més bell llenguatge literari. I modest: “Al capdavall, què sabem? Estem ací i no sabem res. Estem ací i vibrem”, és capaç d’escriure després d’haver elaborat el major catàleg etnobotànic dels darres segles al País Valencià.
“Vibrem, doncs, amb Joan Pellicer”, va ser la frase que va cloure l’acte, un acte que un públic atent, potser inclús embadalit, va seguir amb molt d’interès, com van posar de manifest les intervencions del torn de paraules i l’èxit de l’adquisició de llibres de Joan Pellicer disponibles a la sala.
