A Joan Antoni Bellot
Estimat amic Joan,
De sobte, i sense dir res a ningú, vas i emprens un viatge. Tu, com sempre, tan discret, tan subtil.
Sé que allà on vas, estaràs envoltat de bona gent i bons amics comuns que, estic segur, et rebran com et mereixes.
Haver comptat amb la teua amistat és un privilegi que mai podré oblidar i m’ajudarà a superar aquestos moments de profunda tristor que ara m’envolten. Ens deixes un buit que serà difícil d’omplir i superar.
Però, tot i això, no tinc cap dubte que, a partir d’ara i gràcies a l’equip que ahí tens, qualsevol dia, plouran “Finestretes” i a mi em farà esclatar un gran somriure.
Amb molta estima, rep una forta abraçada del teu amic de mampreses,
El Sorro justiciero
