Brillant remat a les II Jornades d’Aproximació a la nostra Història
Magníficament introduïts pel professor José Antonio Moreno, els investigadors que conformaren la taula redona “Una vella guerra vista per joves historiadors” ens ajudaren a comprendre una època recent de la nostra Història, massa vegades i massa temps silenciada.
En primer lloc, David Cano exposà el seu treball de fi de màster “Els efectes de la Guerra Civil a Castalla”. David va fer una aproximació a la crua realitat d’un període convuls al nostre poble. Les penúries que la gent senzilla passava per poder menjar, les gelades que accentuen la pobresa, la segregació senyorets-jornalers… En l’època bèl·lica es socialitzà millor el treball, el racionament garantitzà el menjar; el mercat negre; l’emissió de moneda pròpia, les col·lectivitats… El Consell Municipal, el Comité, els sindicats UGT i CNT, el partit Comunista, Esquerra Republicana, el PSOE… tots foren protagonistes d’aquests anys tan inestables. Destacà la importància de les dones treballadores, bàsicament cosidores. El desconcert inicial, toc de queda, por, desinformació, la gran estafa i… la post-guerra, amb la repressió franquista. I molt de silenci i molta por. Tot plegat, contingut sobrat per continuar investigant unes pàgines encara poc conegudes de la història de Castalla.
Seguidament, Juan B. Ruiz Núñez presentà el seu treball “Ante la nueva guerra, nuevas armas. La industria aeronàutica en la provincia de Alicante”. Va començar explicant la gran importància de l’aviació en la guerra i com la indústria aeronàutica es traslladà des de Madrid fins a Alacant, concretament a Rabassa. Més tard, davant dels bombardejos de l’aviació italiana, establerta a Mallorca, es deslocalitza i es reparteix per distints llocs de la província: El Palamó-Florian del Raspeig (St. Vicent)-Agost-Monòver-Onil-Castalla-Cova del Canelobre-Sta. Faç. Fins un miler de treballadors va haver en aquesta indústria. Reparar, muntar i produir eren la funcions, si bé les primeres van funcionar bé, la darrera no, per diferents raons, la quinta columna (infiltrats) una molt important. A destacar que a les nostres terres tinguera lloc una tasca tan delicada i avançada tecnològicament com la producció i reparació d’avions.
Finalment, Jesús Francés Rico ens presentà el seu treball “Memòria de la repressió a Onil”. Un recorregut ple d’emocions, amb transcripcions de testimonis orals de converses amb familiars de repressaliats, exiliats, empresonats, afusellats… Persones que han patit en les seues carns no sols la pèrdua d’una persona estimada, sinò també la marginació i l’estigma social que això comportava, de manera que la por ha marcat les seues vides i les dels seus fills, fins els nostres dies. Queda pendent, en molts casos, la recuperació i dignificació dels cossos dels familiars desapareguts, tres generacions després. Qualsevol govern democràtic hauria de posar fi a aquesta tortura facilitant aquesta tasca i permetent que la pau aplegue finalment a totes les llars espanyoles. Fins ara no han volgut.
Una tanda de preguntes va posar fi a aquesta Taula Redona i a unes II Jornades d’Aproximació a la nostra Història tan profitoses.
Centre Cultural Castellut – novembre 2017
