Emocionant Recital de Poesia de Miguel Hernàndez “Vida, amor i mort”, a càrrec de J. A. Olmedo
Divendres, 17 de novembre, vam tindre el plaer d’assistir a un espectacle emocionant i ple de sensibilitat. Juan A. Olmedo, acompanyat de Maria Matas al piano, un violoncel i una percussionista, va anar presentant-nos les obres que, a continuació, anava recitant. Un repàs biogràfic del poeta ens va descobrir racons vitals que justificaven els seus poemes i la seua visió de la societat. Les llums i les projeccions vestien aquest recorregut poètico-musical que va fer possible sentir a Miguel Hernández més proper que mai i apreciar el seu art com no ho havíem fet fins la present.
Reproduïm, a continuació, una croniqueta del nostre company Juli Pasqual escrita en calent, l’endemà de l’espectacle, per l’emoció que traspua…
“Impactant recital anit a Castalla. El protagonista, Miguel Hernández, el poeta, l’home jove, el rebel, la víctima. El rapsoda, Juan A. Olmedo, una veu convençuda i didàctica, professor d’institut, capaç de fer-te arribar el missatge profund que ascendeix, potent, des d’un pou de més de 75 anys de fondària. La música de Debussy, Beethoven, Turina, Falla, Adalid, Granados, Chopin, Mompou… interpretada per la figura dolcíssima de la professora Maria Matas al piano, subratllava els sentiments més pregons emanats dels poemes.
Reconciliació. Em vaig sentir reconciliat amb el món. Amb el món de la cultura amb majúscules, eixe món que el bombardeig d’informació alienant a què estem sotmesos ens vol presentar antic, corcat, inútil.
Reconciliat amb el món de la lluita per una societat més justa, laica i republicana, en uns moments on l’imperialisme més groller vol ofegar en el ridícul els intents més agosarats, i potser, sí, un tant ingenus, per aconseguir-la.
Reconciliat, també, amb eixa intel.lectualitat d’a peu, que sense tancar-se en les torres d’ivori d’acadèmiques de les grans capitals, ha trobat en els instituts d’ensenyament secundari durant molts anys el context on sembrar i cultivar la flama de la raó i els sentiments més delicats. Reivindique eixe paper dinamitzador i progressista del millor professorat, menystingut durant dècades en una societat tan interessadament trivial.
Potser Castalla no sap el valor d’institucions com el Centre Cultural Castellut, organitzadora de l’event, que està demostrant una capacitat pedagògica i intel.lectual que poblacions de més habitants i recursos no tenen. Tant de bo que continue la seua tasca i que des del poder local siga estimulada i reconeguda amb el màxim recolzament.”
Què més podem dir? Convidar-vos a l’emoció de veure el recital -o reveure’l- al nostre web i demanar-vos l’escalfor i recolzament en les activitats que anem duent a terme.
Centre Cultural Castellut – novembre 2017
