Mostreig de tardor al riu Verd, realitzat pel Col.lectiu Riu Verd

El passat dissabte, 31 d’octubre, el Col.lectiu Riu Verd, grup de treball i accions ambientals integrat al Centre Cultural Castellut, va realitzar un mostreig al riu, dins la campanya de tardor-2020 de la Fundació Limne. Aquesta organització, amb seu a Quart de Poblet (València), promou el coneixement de l’estat de conservació dels ecosistemes aquàtics i els terrestres relacionats amb ells (riberes) per mitjà d’una xarxa de persones interessades en la seua protecció. D’aquesta manera, es pretén estimular i potenciar el treball de voluntariat i la participació ciutadana lligats a la custòdia del Patrimoni social i ambiental.

Des de l’any 2007, diversos grups s’han constituït en municipis del territori valencià per tal de portar a terme aquesta tasca que, d’altra banda, s’estén també fora de la nostra comunitat autònoma, ja que Limne actua seguint un criteri geogràfic que abasta el conjunt de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, la qual integra àrees que pertanyen a Aragó (Terol) i Castella La Manxa (Conca i Albacete).

Una de les modalitats de custòdia del territori és la fluvial. Es tracta d’un instrument o metodologia de conservació de la natura i el paisatge que estimula la participació de tots els actors implicats: propietaris dels terrenys, societat civil organitzada, ciutadania i, inclús, empreses privades. La custòdia trenca amb el paradigma tradicional, mitjançant el qual abandonàvem la responsabilitat de cuidar el territori en mans de l’administració, que no per això en queda al marge. Ans al contrari, la pressió popular procedent de les accions ciutadanes col.labora a visualitzar problemàtiques moltes vegades aparcades i oblidades per les administracions sempre més pendents d’allò que marquen les circumstàncies del moment.

L’aigua i els terrenys adjacents són de Domini Públic, sent la Confederació Hidrogràfica l’entitat gestora. És un fet rellevant que si per un costat obri la participació a tothom perquè es tracta de bens comunitaris, per un altre pot facilitar l’exempció de responsabilitats per part de les administracions locals, que es veuen temptades de desviar-les, tot ajornant indefinidament la resolució dels problemes ambientals denunciats.

Ja fa més d’un any, un grup de persones de Castalla va iniciar algunes actuacions per tal donar a conèixer i valorar la riquesa ecològica actual i potencial del riu Verd. En aquestes mateixes pàgines s’han publicat algunes d’aquestes accions. No són les úniques. Des de convocatòries de neteja de les riberes a propostes didàctiques presentades a alguns dels principals centres educatius de la localitat o gestions fetes amb l’ajuntament a través de la regidoria de Medi Ambient, el Col.lectiu Riu Verd ha tingut voluntat de participació i activació de la consciència social sobre la necessitat de millorar l’estat ecològic del riu, tot potenciant el seu adequat gaudi popular.

Recentment hem tingut notícies que animen a continuar en aquesta lluita: el deficient funcionament de la depuradora de les aigües residuals de Castalla i Onil en relació a la manca de retenció de les abundants tovalloletes higièniques que arriben al riu va a ser corregit. Esperem a veure’n els resultats, però, almenys, el problema s’ha posat sobre la taula i existeix voluntat de millora. Resta molta feina per fer, però.

Ara fa tres anys va ser lliurat a l’ajuntament de Castalla el treball que aquesta institució havia encomanat a l’Institut Universitari de l’Aigua i de les Ciències Ambientals de la Universitat d’Alacant, amb el propòsit d’establir “les bases tècniques per a una valoració sostenible del riu de Castalla com espai periurbà d’alta qualitat ecològica i patrimonial, per tal de facilitar el seu ús i gaudi per part de la ciutadania”. Aquest estudi, presentat públicament per l’anterior consistori en 2019, hauria de marcar un abans i un després en la gestió del riu. Malgrat això, les mesures que hi proposaven els investigadors encara estan, majoritàriament, per desenvolupar.

En aquest context, el Col.lectiu Riu Verd ha volgut integrar-se en primer lloc en el Centre Cultural Castellut, entitat de consolidada i premiada trajectòria en el nostre poble i comarca, que ha acollit una iniciativa que entra perfectament en els seus objectius culturals i socials. I, en segon lloc, en una entitat com la descrita adés, Limne, que acull i afavoreix el voluntariat ambiental.

El mostreig que hem portat a terme ha estat realitzat al terme de Tibi, aigües avall del pont que dóna accés a la localitat. Abans, doncs, que l’aigua entre a l’embassament. La selecció d’aquest tram s’ha fet en base a l’homologació amb algun mostreig anterior efectuat en aquesta zona, així com perquè es tracta d’un punt on el riu arreplega aigües que procedeixen de tota la seua conca, des del naixement teòric a la marjal d’Onil fins al barranc d’Ibi, que li les aboca a l’alçada de la urbanització Terol.

L’anàlisi de l’estat ecològic es fa, seguint la metodologia proposada per Limne, referida a la qualitat ecològica de l’aigua, d’una banda, i a l’estat de les riberes. Per a mesurar la primera, s’utilitzen els macroinvertebrats aquàtics. Cal determinar fins a un cert rang taxonòmic les mostres observades i anar sumant les puntuacions corresponents a cada grup identificat, que varien en funció del nivell d’exigència d’aigües més o menys netes i oxigenades que presenten. Sorprenentment, per a alguns que tendeixen a menystenir els nostres ecosistemes, la qualitat resultant ha sigut bona. El riu Verd pertany a un tipus ecològic anomenat “rius mediterranis molt mineralitzats”, és a dir, d’aigües molt dures, riques en sals minerals. Aquest ecotipus no permet una biodiversitat tan alta com altres, per la qual cosa, tot i que aparentment l’aigua es veu “buida” conté la diversitat adient a la seua categoria.

Una altra cosa són les riberes, molt degradades, com tothom pot apreciar a simple vista. Els impactes humans sobre el paisatge són obvis i impedeixen l’existència del bosc de ribera que en condicions naturals hi creixeria. Per tant, trobem un contrast molt gran entre els dos ambients analitzats. És interessant comentar que al terme de Castalla, tal com informen els científics de la Universitat d’Alacant en relació al tram que segueix a la depuradora, el bosc de ribera assoleix un alt valor, amb una comunitat d’ocells important, mentre que el riu es troba molt degradat.

Juli Pasqual i Trilla