Les Rutes del Centre: El Ventós, des d’Agost – Alacantí – 15.4.18
Aplegats a Agost, una reduïda colla –encara no havia aplegat a tots el calendari- vam aparcar junt al Pont àrab, que li diuen allí; davant de nosaltres teníem dues opcions, vam optar per la més llarga i vam començar a caminar cap al S, per la vora del nucli urbà, paral·lels al Barranc Blanc, pel Parc, l’auditori… Vam tornar a baixar el barranc fins creuar-lo i ara ja sí, cap amunt tot el temps. A la nostra esquena quedava el poble d’Agost amb el Sit com a teló de fons. Amunt i, a poc a poc, apleguem a la Creu dels Castellans, un magnífic punt d’observació de tot l’Alacantí i part de les Valls del Vinalopó; impressionant la cresteria que naix –o millor mor- ací i que aplega al cim del Ventós, la nostra meta. Un penya-segat llarguíssim i constant, amb unes cingleres espectaculars que ens acompanyen tot el trajecte de pujada; aplegats a una baixada cap al paratge de la Murta, la senda segueix avall, i cap amunt es perd; ens guiem per l’instint durant un bon tros. A destacar el fantàstic Castellet de la Murta, un inaccessible puig que, aïllat, s’eleva enmig del paratge anteriorment anomenat, preciós; ja fa anys que em comentava un amic d’Agost la seua inaccessibilitat i bellesa. Prosseguim la pujada i fent una aturada per reposar forces prop del lloc on trobem la senda que ve del costat de Girau, terriblement empinada. La seguim, sempre pujant i sempre a la vora dels tallats fins que ja veiem prop el cim. Alguna trepada no exempta de risc ens aboca al capdamunt d’aquesta exigent serra; per fi apleguem dalt, satisfets per l’esforç fet i pels paisatges que des d’ací es contemplen: el Maigmó, proper i totpoderós, els Rasos de Catí, el Sit, Fontcalent, la mar immensa, el Cabeçó, la Penya Roja i moltes altres en un segon pla.
La baixada, per un PR, està molt marcada i no presenta cap problema, al contrari, convida a la carrera. Fem una paradeta per observar el gran desnivell que existeix cap al N, amb la capçalera del barranc Blanc, la via verda, la carretera i l’immens Maigmó… Reprenem la baixada, amb un pas lleuger, encarats al poble d’Agost, que tindrem sempre davant, ja que la senda és quasi una recta en descens, amb uns grans hivernacles com a referent, darrere dels quals es troba el nostre cotxe. Ens ha condit la baixada! Hem fet una caminada exigent, però molt satisfactòria!
Centre Cultural Castellut – abril 2018
