Just Sellés presenta ‘Diània Terra de Castells’ a la Casa de Cultura de Castalla
El pròxim divendres 4 d’abril, a les 19’30, tindrem l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “Diània. Terra de castells” a la Casa de Cultura de Castalla, a càrrec del seu autor Just Sellés. Enginyer de professió, Just destaca per ser un apassionat de l’espai de Diània, equivalent aproximat de les Comarques Centrals, al qual ha dedicat pràcticament tota la seua obra literària, tant de ficció amb Al-Azrak el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya, com Amira. L’última flor de La Muntanya. Així com també els foto-llibres Diània, terra nostra, Diània. Paisatges costaners i La Marina en caiac. L’autor acompanyarà la presentació amb la projecció de l’audiovisual “Terra forta. Paisatges fortificats”. Com en visites anteriors, Just Sellés ens transmetrà la seua estima per aquestes terres, que són la nostres, i ens mostrarà alguns aspectes de la seua bellesa. Com diu la sinopsi del llibre
Diània –la mar de muntanyes i valls que oneja al sud del Xúquer– és un país abrupte, de castells enlairats sobre les penyes; fortificacions que un dia guaitaren els camins, el territori, i que en altres temps, també, bastiren campaments, allotjaren poblats i defensaren la gent de la terra. Testimonis de la violència humana i escenaris de la crua dialèctica de la guerra, els castells custodien els secrets dels esdeveniments passats: la nostra història fossilitzada en els nostres paisatges.
La majoria dels castells diànics són andalusins, fortificacions penjades dels tallserrats, alçades sobre penyes fortes, inexpugnables. Castells mil·lenaris d’època de l’emirat, derruïts, convertits en gruixudes filades de pedres; o fortins promoguts per l’administració del califat, escassos, cars de vore; o castells d’època de taifes, verdaders nius d’àguiles enaltits sobre els més destacats cims de les muntanyes. Va hi haure un temps, però, on els castells proliferaren a recer de la por; fou en l’època almohade, en la vespra de la conquesta feudal. Castellets que ataüllem enlairats sobre les penyes a les envistes dels nostres pobles, humils, construïts a prop de les alqueries per la pròpia gent de la terra amb l’únic propòsit de defensar-se de l’agressió que els venia.
En el capvespre dels seus dies, des de la serena talaia de l’abandó, els castells diànics remoregen, encara, batalles passades. Un llegat cultural, històric i arquitectònic que cal preservar, perquè enfortir les arrels, exercir la memòria col·lectiva, protegir el nostre patrimoni, ens dignifica com a poble.
Tenim tots per davant l’oportunitat de conèixer i aprofundir en el coneixement de les abundants fortificacions que existeixen en les nostres comarques i que ens parlen d’una època inestable i plena de pors, quan les lluites pel territori eren reals i quotidianes. Lluites que han trascendit a la posteritat en forma de Festes de Moros i Cristians. En resum, divendres 4 d’abril podrem saber un poc més del nostre País.
