Després que el trimestre passat vam fer la Rambla Salada, pel Baix Segura, vam descobrir que prop d’ací hi havia un paratge similar, Les Salinetes de Xixona, i ens la vam guardar per al pròxim trimestre. Després de buscar quina podria ser la ruta a fer –hi ha una zona desèrtica i quasi desconeguda entre Xixona, St. Vicent i el Maigmó que haurem d’explorar més- , vam decidir fer la que vos expliquem.
Vam accedir pel port de Tibi, pel camí que du a Montnegre; després d’uns quants kilòmetres de camí estret i amb un asfalt precari, vam deixar el cotxe prop de Silim i vam començar a caminar passant per una foieta amb uns quants bancalets en direcció a Montnegre de Dalt, un oasi enmig d’una extensa zona àrida. Vam visitar l’ermiteta, que l’han cercada –tots suposem el perquè- i vam seguir les indicacions d’un PR cap a Les Salines, ara en ascens. Un poc més avant comença a baixar en direcció al barranc. En aplegar fem una paradeta i un mosset, el paisatge és sec, però el barranc té formacions i colors molt interessants.
A continuació fem un tros de barranc en descens, fent les ziga-zagues corresponents i observant les parets argilenques que fan de canal, fins que apleguem a una presa que ja no ens permet continuar; s’endevina que el riu Montnegre és a tocar, a pocs metres. Refem el camí fins el punt de descans i seguim remuntant el barranc, ara més ample. Prompte apareix un filet d’aigua salada pel llit del barranc; anem esquivant-lo, ara per l’esquerra, ara per la dreta, fins que apleguem a una paret on apareixen les surgències; la sal es mostra per diverses zones i les parets d’argila canvien de color, resultant molt cridaneres algunes formacions i coloracions. Més amunt ens trobem una presa que hem de remuntar per una ferrata lateral de pujada i una altra de baixada. Superat aquest obstacle, continuem rambla amunt entre altes parets fins una bifurcació per on baixa una altre filet d’aigua, esta dolça, que ve pel barranc de Mascuna, de la fonteta del mateix nom; remuntem un tros d’aquest barranc lateral, de vegades obrint-nos pas entre canyes i vegetació fins que decidim retornar a l’encreuament anterior. Una vegada allà, seguim barranc amunt un poc més fins que trobem l’eixida, empinada, que ens durà fins on hem deixat el vehicle.
Tot un descobriment prop de casa; un autèntic desert, amb paisatges captivadors. Llàstima que un problema amb la càmera haja limitat molt el reportatge. Tornarem per aquesta zona, segur!
