El passat 9 de febrer vam donar la benvinguda de nou al poble a Elvira Cambrils, l’autora d’Argila i Calç, una pegolina que amb aquesta i altres narracions ha esdevingut una de les veus més reivindicatives i interessants de la narrativa valenciana, tal com ens demostrà en el fabulós discurs de lliurament del Premi E Valor el passat mes de novembre a l’auditori, en ser la dona valentia per denunciar davant qui tocava i on tocava el menysteniment que sovint pateix la nostra cultura i el menyspreu a la llengua autòctona per part de molts dirigents polítics.
Aquesta ocasió Elvira va vindre-hi per presentar la novel·la, el perquè, el quan i el com, per convidar-nos a descobrir-hi unes pàgines també reivindicatives i una història potent, basada en les vides de les dues protagonistes femenines principals, Amina Hodan una jove refugiada africana que ha partit des de la banya de l’Àfrica i que, després de tres anys de peripècies i més de cinc-mil quilòmetres, arriba amb la seua filla a la Vall, a la mateixa casa de l’altra protagonista, i Blanca Miralles, una exadvocada de huitanta anys reconvertida en escriptora a la maduresa i que emergeix com un desdoblament de la mateixa Elvira Cambrils (i al seu torn de l’escriptora valenciana Beatriu Civera, la gran oblidada de la segona meitat del passat segle). Blanca Miralles, que reviscola de la soledat i remunta la vida gràcies a l’aparició d’Amina, reescriu el viatge de fugida de la jove africana com si fora la seua veu còmplice i testimonial tot entrellaçant-la amb el seu propi viatge vital, que connecta el seu passat amb el present emocional que la lliga al seu el seu estimat i desaparegut Eugeni.
Elvira ens va parlar amb la seua veu dinàmica i ben brillant del significat del títol, una metàfora de la força que poden adquirir l’argila i la calç ja que per separat són dèbils i febles mentre que juntes són capaces de crear les més poderoses estructures i sobreixir-ne fortes, tal com ocorre amb la relació de les protagonistes. També ens mostrà com la trama va conformant-se com un trencaclosques, en el qual la quotidianeïtat i el retrat històric de les vides protagonistes i de les persones que els envolten s’encaixen en una novel·la excel·lentment estructurada mitjançant capítols curts i dinàmics, de ritme ràpid i de prosa preciosa, i amb una polifonia de veus i temps verbals perfectament modulades.
Les persones que hi assistírem gaudírem d’una conferència preciosa en la qual ens donà una lliçó magistral. A saber: que la tenacitat contundent que mostren les dos protagonistes a través dels records, de l’amor, de l’esperança i de l’optimisme es convertix en referent de supervivència, resistència i de superació, malgrat les circumstàncies adverses que hi puguem tindre. Hi passen pels nostres ulls la fragilitat de la vida, la mala fortuna, la tragèdia diària que suposa la immigració al Mediterrani com a fossa col·lectiva diària, i tothora hi és present el pas immediat i fràgil de la vida a la mort, la condició femenina i els drets de les dones, la violació i la mutilació genital com a ombra interior que anul·la el desig d’Amina des de la infantesa o el dilema de l’amor maternal vers una filla no desitjada.
Aquestes odissees paral·leles de lluita i fermesa són els recorreguts vitals de dues heroïnes que viuen i patixen els entrebancs de ser dones. Hi avancen amb una prosa delicada, pulcra, molt ben cuidada, amb imatges virgilianes, descripcions exquisides que de tant en tant s’endomassen amb llépols pessics filosòfics i convertixen el llibre en “un esclat de llum que s’endú la fosca” (p. 114) i a Amina en “una heroïna grega, una Antígona que es rebel·la contra Creont” (p.122).
Tot plegat aconseguix fer brillar una història de fermesa captivadora, amb un ritme àgil que se’ns arrapa a la consciència des de l’inici també pels subtemes que hi ha reflectits, com la destrucció del paisatge i del territori valencià com a conseqüència de l’especulació immobiliària i del capitalisme ferotge, les injustícies que han patit les dones en general i les escriptores valencianes en particular, el paper de la literatura com a obsequiadora de vides de propina, la força de les paraules -de la paraula!- com a poderós sobirà, el valor de la llengua dels nostres pares, la recuperació i normalització lingüística de Sanchis Guarnes, Fuster, Lo Rat Penat, C Salvador i E Valor… A més a més, des del punt de vista de la llengua la novel·la és d’una dolçor impressionant (com ho és el seu estil natural també parlant) i té una intenció clara: Blanca (la subveu literària de la mateixa autora) reivindica d’altres escriptores valencianes contemporànies, com ara Beatriu Civera, Maria Beneyto, Maria Ivars o Carmelina Sánchez-Cutillas, en una clara voluntat de lloar la consciència lingüística dels valencians, de denunciar la precarietat cultural que patim des de les institucions (ara encara més) i de fer veure que la nostra llengua és moderna, flexible, apta viva com apuntava Enric Valor ” el nostre idioma hui és com qualsevol altre idioma europeu, ben viu i capaç de fer excel·lent literatura, perquè els 452 pobles de parla valenciana no l’han deixat de parlar mai, i han tingut un lèxic molt més important que es creuen; és un veritable miracle, que tota la filologia europea està meravellada del poble valencià, que sense saber per què, per tradició, per amor a la família, ser com tos pares i parlar com tos pares, tots els records de la persona humana, manifestats a través d’aquest idioma, ¿i encara l’hem conservat d’una manera tan rica, que no ha tingut perill de no poder-se arreglar” . Argila i Calç està escrita amb un llenguatge ric, directe, amb una prosa elegant i acolorida que narra la vistositat dels paisatges, la claror, la pau de la vida agrícola i quotidiana de la Vall, els records…
Elvira Cambrils ens ha deixat ben clar com ha dit Rafa Gomar “que les dones valentes i lluitadores es mereixen obtenir la recompensa de reconciliar-se amb la vida i com en les novel·les anteriors, ens proposa una alegria de viure farcida d’esperança i harmonia per vèncer els entrebancs i arribar a un final resplendent; un crit d’esperança davant els contratemps que acaba transformant-se en el llançament d’una bengala lluminosa; una llum viva, pausada i amable que domina la convivència i la vida quotidiana present. Una novel·la àgil, compromesa, emotiva i vitalista, farcida d’històries que transmeten la passió per viure i escriure“.(La Veu, dissabte, 9 desembre de 2023)
Des del Centre Cultural Castellut estem infinitament agraïts perquè Elvira Cambrils ens haja visitat per tercera vegada (la 1a per fer el brindis el 22 d’agost en l’Alt de Guisop en l’Albada de Valor; la 2a, en l’acte de lliurament del Premi E Valor a l’auditori i la 3a aquest divendres a la Casa de Cultura per presentar-nos la novel·la i meravellar-nos de nou amb el seu discurs reivindicatiu i necessari. Però sobretot estem immensament pagats perquè ens haja regalat aquesta història d’històries tan fascinant. En definitiva, vos convidem a deixar-vos atrapar –si no ho heu fet ja– per la bellesa d’aquestes pàgines, perquè a través de la lletra vos emocionareu “amb un esclat de llum que s’endú la fosca”, perquè hi descobrireu “instants d’aquells que ens arranquen de la ceguesa per oferir-nos un tast de la vida eterna” (p.108). Ben mirat, tal com es pregunta Elvira: de què ens servix la literatura si no és per a entendre’ns una mica, per a fer, de la saviesa, “companya de la vida” ? (pàg 127)..
Moltes gràcies, Elvira, ha estat un veritable plaer llegir-te i escoltar-te: salut i memòria per continuar regalant-nos la teua literatura.
Carles Durà 10 febrer 2024.
