El passat diumenge 17 de setembre vam reprendre les excursions que havíem deixat per la calor de l’estiu. De bon matí ens vam dirigir a Bocairent, concretament a l’ermiteta de St. Antoni, a l’eixida d’aquesta bonica població. Al poc de començar a caminar vam aplegar a una cruïlla i vam deixar a la dreta el Camí dels Carros, que ja havíem fet en altres ocasions. Vam agafar una senda que es dirigia cap al Barranc dels Tarongers, aquest tram de la ruta està molt treballat –escalons picats en la roca, penya rebaixada per facilitar el trànsit d’animals, parets de reforç del trajecte…- i dóna una idea de com ha estat de transitada al llarg de la història. Després d’una lleugera pujada, la marxa comença una suau baixada en direcció al fons del barranc. Les serres estan pelades pels abundants incendis i contrasten fortament amb la vegetació de ribera que comencem a trobar-nos en baixar cap al fons. Les barrancades que van a parar al barranc principal són impressionants, al capdamunt, a l’esquerra, veiem l’ermita del St. Crist de Bocairent retallant-se al perfil de la muntanya. Després de trobar-nos amb alguns excursionistes que fan la ruta en sentit contrari, apleguem al capdavall i la senda comença a anar paral·lela al curs del riuet que comencem a escoltar. Prompte comencem a trobar una sèrie d’antics molins que aprofitaven la força d’aquest curs d’aigua: molí de Lluna, de Pepe Juan, Patiràs i algun altre més, tots ells amb panells explicatius molt didàctics; això explica el perquè de la senda que anem recorrent, el moviment que produïen aquests molins seria considerable en el seu moment d’esplendor. Apleguem a l’eixida del Barranc dels Tarongers a la carretera i fem un tros de camí per la seua vora; prompte estem dalt del Pou Clar, on ens dirigim. Baixem i esmorzem a la vora d’aquest racó paradisíac, amb el riuet corrent, tolls abundants, l’aigua brollant en diferents punts, un assut que facilita el bany de la gent i, més avall, una zona de bany amb platges litorals… En resum, un lloc únic per gaudir de la natura.
Seguidament reprenem la marxa per una senda amb una forta pujada inicial, tornem a trobar-nos diversos grups d’excursionistes amb els qui intercanviem conversa. Aplegats al capdamunt resulta que la ruta no respecta l’altura guanyada i fa diverses baixades i pujades que, sumades a la calor creixent del dia, va pujant el nivell de dificultat de l’itinerari. En vistes al ja proper ermitori del Sant Crist ens acostem a una balma anomenada de la Beata Piedad de la Cruz, visitada i amb alguna imatge religiosa. Seguim i, molt a prop, passem per un monument en record d’una important batalla de les guerres carlines que va tindre lloc en aquest paratge al segle XIX. En uns minuts apleguem al St. Crist i la vista de Bocairent ens captiva, realment és un poble preciós; l’ermita està ben cuidada i d’allà agafem l’empinada baixada empedrada que, fent ziga-zagues ens du fins al magnífic Pont del St. Crist; el creuem i pugem fins a la Plaça de l’Ajuntament, tan espectacular ella, on decidim refrescar-nos en un dels bars-cova que allà hi ha. Circumval·lant el poble, passem prop de les Covetes dels Moros i passem el Pont de Darrere Vila, també magnífic, antiga entrada al poble venint d’Ontinyent. D’allà als cotxes ja és un breu passeig que fem en pocs minuts.
Una excursió molt bonica, per començar la temporada. Al següent enllaç pots consultar la programació completa de les Rutes del Centre per al quart trimestre.
