El primer dia de desembre d’enguany ens ix boirós. Ens desplacem a la pedania de l’Abdet (Confrides), a la capçalera del riu Guadalest. Les nostres primeres passes recorren el barranc de Mela, pel qual sembla que fins fa pocs dies encara corria l’aigua. Remuntem un camí asfaltat fins arribar a uns bancals d’ametlers vells, des dels quals ja ens anem aproximant a la part alta del barranc. Allí, els freixos i els salzes encara conserven les últimes fulles tardorals. Passem sota l’enlairada cova del Morral, a la punta de l’alt de Bitxinqui, tornem a creuar el barranc i eixim a una valleta arrapada a la solana de la Serrella on alguns masets s’escampen entre els bancals. Després d’alguns dubtes eixim al camí que dóna accés a aquestes cases i esmorzem.
Seguim amunt per darrere del mas de la Canaleta, i entre uns grans pins, el camí s’acaba, continuant per una senda que va guanyant altitud de forma ràpida per un fort pendent esguitat de motades de carrasques fins al portet de Fageca. A la dreta, els Regalls i la Mallada del Llop, i a l’esquerra, una carena que anirem recorrent fins arribar als peus dels grans penya-segats del Pla de la Casa. Enfront, grans panys de roca descendents que formen el barranc del Moro. Baix veiem els pobles de Fageca, més immediat, i darrere, Tollos i Benimassot, a la cara sud de la serra de Cantacuc. Sols allí ens ix de forma breu el sol. I seguim pujant sense treva fins al pou de neu del Pla de la Casa, en un petit replanell cobert de coixí de pastor. Sols ens falta un últim esforç fins al cim, coronat per una creu. Se’ns va fent tard, i després d’unes fotos, hem de tornar per on hem vingut a pas ràpid, ja que a la Venta de Confrides ens espera un dinar que agafarem amb gana.
